Miniatures del món

Gaston Bachelard va estudiar les miniatures al llibre La poètica de l’espai, juntament amb altres instàncies que, com a llocs feliços o intimitats càlides, afavoreixen les ressonàncies de l’ànima. Els cofres, els camafeus i les cases de nines en són, només, uns quants exemples. Els llibres també construeixen microcosmos, espais que, fora del perill que suposa el contacte amb l’experiència, maximitzen les possibilitats de veure. Aquest curs abordarà alguns textos en què la immensitat d’allò íntim i la intimitat d’allò immens es troben per tramar una mena d’atles del món, un orbis pictus personal amb la seva fauna, flora, arquitectura, ciències naturals, etnologia i màquines misterioses.

 

08.01.2024
Jules Verne: Vint mil llegües de viatge submarí.

En aquesta sessió analitzarem la funció que el passat del capità Nemo i el seu presumpte crim secret tenen a la trama de la novel·la. També estudiarem la mansió aquàtica, el Nautilus, com a espai de recolliment, de fantasia i d’autoprotecció. Finalment, ens detindrem en la figura de Nemo com a possible alter ego de l’artista. Verne, flâneur submarí, músic i col·leccionista d’art, ho té tot al seu “petit món” per crear la pròpia enciclopèdia. I això enmig de l’aigua amniòtica que el proveeix de tot, no només dels aliments, sinó també dels cementiris de coral.

 

18.01.2024
Joseph Cornell: el topos de la ciutat com una caixeta musical.

Joseph Cornell construïa les seves famoses capses al soterrani de la casa familiar que va compartir tota la vida amb la seva mare i un germà paraplègic. Les feia amb deixalles i trastos que trobava a les botigues de segona mà de Manhattan, mentre recorria la ciutat. Com Baudelaire, com els situacionistes, com el capità Nemo, Cornell va ser un passejant solitari, un ésser que enyorava allò petit, que estimava els colages i els creuaments imprevistos. La sessió explorarà la tensió i la relació entre tots aquests elements.

 

22.01.2024
Alejandra Pizarnik: els poemes com a miniatures.

Alejandra Pizarnik, una de les poetes argentines més importants del segle XX, va escriure un brevíssim text intitulat La condesa sangrienta (1966). Es tracta d’una reescriptura, en clau fotogràfica, de la gran novel·la gòtica de Valentine Penrose, publicada en 1957 per Mercure de France. En aquesta sessió, analitzarem els procediments de miniaturització utilitzats per Pizarnik per transformar el gran castell gòtic narratiu en un poema pel qual circulen, entre criptes i safareigs, una reina i la seva col·lecció de nines.