Ves al contingut principal

Manifestos Fílmics Feministes

Manifestos Fílmics Feministes VI

Mostra Internacional de Films de Dones al CCCB

Audiovisuals

Online

La sisena edició Manifestos Fílmics Feministes trasllada la seva programació a la plataforma Filmin per tal que pugueu continuar gaudint de la pluralitat de veus, compromisos estètics i preocupacions del cinema dirigit per dones. Enguany podreu gaudir de films creats col·lectivament durant la dècada dels anys setanta.

A la dècada dels setanta del segle XX, diverses organitzacions feministes van posar de manifest la necessitat d’abordar temes i perspectives que, tot i la presència que tenien a l’agenda dels feminismes del moment, quedaven sempre a les el·lipsis i fora dels cànons acceptats per la producció cinematogràfica majoritària. D’aquest procés van sorgir films creats a partir de processos de discussió col·lectius fruit del treball dels activismes d’aquell moment històric.

En aquesta sisena edició del programa Manifestos Fílmics Feministes recuperem treballs d’alguns d’aquests grups a Europa i als Estats Units: Sheffield Film Co-Op i Leeds Animation Workshop, al Regne Unit; Iris Films, als EUA, el programa 150 ore, a Itàlia, o Les Insoumuses, a França.

Totes les pel·lícules estan disponibles a Filmin.

Programa 

- Women and Children Last, Sheffield Film Co-Op, Gran Bretanya, 1971, 16 minuts

El primer film de la Sheffield Film Co-Op es va realitzar amb la col·laboració de la televisió Sheffield Cablevision i retrata les dificultats de mobilitat urbana de moltes dones amb criatures petites, en un moment en què la ciutat no estava pensada ni construïda per a moure-s’hi empenyent cotxets d’infants, ni aquests eren benvinguts a autobusos o botigues. El film és una denúncia que pretén apel·lar a les autoritats responsables i a botiguers i botigueres per canviar les coses.

- Maso et Miso vont en bateau, Les Insoumuses, França, 1976, 55 minuts

El col·lectiu de vídeo feminista Les Insoumuses dissecciona i respon, punt per punt, i de manera humorística, l’emissió especial de Bernard Pivot amb Franóise Giroud, Secretària d’Estat de la Condició Femenina. «El 30 de desembre de 1975, després de veure el programa de Bernard Pivot a Antenne 2 titulat Un dia més i s’acaba l’any de les dones, vam sentir una gran necessitat d’expressar el nostre punt de vista i de respondre…». Un veritable segrest polític, un hackeig còmic i un manifest per al vídeo feminista. [Còpia procedent de l'arxiu del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir.]

- Soy Cámara: Una altra recepta per al mateix mal, Col·lectiu al dente, Espanya, 2020, 20 min

Com seguir una recepta (cinematogràfica) que insisteix que no hi ha recepta? Els feminismes són una provocació perpètua, de difícil assimilació i a contrapèl dels sistemes classificatoris de la història. Una de les pràctiques més reiterades per les cineastes, des dels inicis del mitjà fins avui en dia, és la creació en col·lectivitat. Aquesta peça audiovisual s'apropa amb inquietuds contemporànies a la possibilitat d'un cinema fora de la llei androcèntrica i competitiva i explora iniciatives col·lectives que, des de la cinematografia feminista, s'han activat històricament per fer front (i riure's) del "mateix mal".

- Seeing for ourselves. Women working with film, Margaret Williams, Gran Bretanya, 1983, 56 min

Aquesta peça, coproduïda pel Channel 4 i el British Arts Council, s’apropa l’experiència de Circles, un col·lectiu nascut el 1980 per a promocionar el cinema fet per dones i per a facilitar investigacions i discussions al voltant de les experiències de les dones del sector audiovisual. Amb una narrativa del tot peculiar, el documental incorpora les veus i experiències d’algunes cofundadores de Circles com Joanna Davis, Tina Keane, Annabel Nicolson, Felicity Sparrow i Lis Rhodes. A més, inclou dos films de cineastes històriques reivindicades a les seves trobades: A House Divided, d’Alice Guy (1913) i La Souriante Madamme Beudet, de Germaine Dulac (1922).

- In the Best Interest of The Children, Frances Reid, Elizabeth Stevens and Cathy Zheutlin, Estats Units, 1977, 53 minuts

Film produït per Iris Films, un col·lectiu de producció i distribució cinematogràfica feminista creat als anys setanta als Estats Units. Aquesta peça documenta les maternitats lèsbiques i mostra, de manera innovadora, la intersecció de les desigualtats d’ètnia i classe a partir dels comentaris de diverses mares lesbianes i dels seus fills i filles.

- A question of choice, Sheffield Film Co-Op, Gran Bretanya, 1982, 18 minuts

Un retrat documental de dues dones de la neteja, una cuinera d’escola i una vigilant escolar de trànsit, que denota els límits de les oportunitats laborals a disposició de les dones angleses amb famílies al seu càrrec a inicis dels anys vuitanta.

- Give Us A Smile, Leeds Animation Workshop, Gran Bretanya, 1983, 13 minuts

Aquest col·lectiu destaca per les seves feines col·laboratives en el camp de l’animació i per l’apropament sovint humorístic a diferents situacions de discriminació que viuen les dones. Give Us A Smile mostra els efectes de l’assetjament diari al qual les dones es veuen sotmeses: dels comentaris a peu de carrer a la violència física, passant pels imaginaris sexistes dels mitjans de comunicació. Tot utilitzant cites de casos reals (totes les veus masculines estan guionitzades a partir de comentaris i experiències viscudes per les realitzadores o extretes d’informes reals), també mostra casos de violència institucional a través de les actuacions dels cossos policials o del sistema legal. Però no espereu un film depressiu sobre víctimes vulnerables, sinó un exercici humorístic que visualitza estratègies col·lectives de lluita feminista.

- Scuola senza fine, Adriana Monti en col·laboració amb el programa de formació de 150 hores, Itàlia, 1983, 40 minuts

Entre 1974 i 1982 van tenir lloc a Itàlia els anomenats «cursos de formació de 150 hores». Inicialment estaven dirigits als treballadors de les fàbriques i als camperols i, més tard, es van ampliar als pensionistes i a les mestresses de casa. Scuola Senza Fine parteix com un experiment pedagògic en el marc de les classes donades a un grup de mestresses de casa a partir de la col·laboració entre la realitzadora, les estudiants i la seva professora, Lea Meandri. El film intenta mostrar les relacions de complicitat que s’estableixen entre les dones, els debats sobre com són representades i com desitgen representar-se i, en definitiva, com el curs va significar un espai d’autoconeixement i resignificació dels valors que donen sentit a les seves vides.

- The Life and Hard Times of Susie P. Winklepicker, Deborah Hall i les Women and the Law Collective, Regne Unit, 1986, 35 minuts

Entre el documental, la comèdia negra i el musical, aquesta peça originalíssima feta en col·laboració amb el col·lectiu Women and the Law mostra algunes de les maneres com els estats, al llarg de la història, han dissenyat sistemes que promouen la dependència econòmica de les dones vers els homes.

-----------------------------

 VOSE. 

Aquesta activitat forma part de: Manifestos Fílmics Feministes

Continguts relacionats

Una altra recepta per al mateix mal. Soy Cámara online

Com seguir una recepta (cinematogràfica) que insisteix que no hi ha recepta? Els feminismes són una provocació perpètua, de difícil assimilació i a contrapèl dels sistemes classificatoris de la història. Una de les pràctiques més ...

Veure el vídeo

També et pot interessar

Organitza