Ves al contingut principal

Manifestos Fílmics Feministes V. El dret al propi cos

Mostra Internacional de Films de Dones al CCCB

Audiovisuals

Gratuït

La representació cinematogràfica hegemònica de pràctiques voyeurístiques, fetitxistes i finalment invisibilitzadores de l’experiència de les dones en relació amb els seus cossos te el seu contrapunt en les pràctiques dels feminismes fílmics. En aquesta edició presentem algunes peces fundacionals d’un contracinema feminista dissident, que han revertit els cànons establerts i han obert el focus cap a noves expressions del plaer, de la sexualitat, de la salut reproductiva i la seva defensa política i de la discussió sobre el binarisme de gènere. 

Divendres 8 novembre, 19.00

  • Cosas de mujeres, Rosa Martha Fernández (Mèxic, 1978, 45’)

    Aquest documental, produït pel col·lectiu mexicà Cine-Mujer, denuncia el problema de l’avortament clandestí a Mèxic, tot exposant el cas d’una jove estudiant de sociologia que viu un embaràs no desitjat i és sotmesa a la humiliació d’un metge clandestí que li practica l’operació. La noia, malalta per la mala cirurgia, és transportada per una amiga a l’Hospital General, on hi troba el testimoni d’altres dones que s’han practicat l’avortament. El film dona a conèixer també estadístiques impactants sobre morts causades per les operacions realitzades en condicions precàries.

  • Pond and Waterfall, Barbara Hammer (EUA, 1982, 15’, sense so)

    Tota mena d'algues, ous de peixos, criatures viscoses i roques apareixen davant l'ull de la càmera que, guiada pel cos de la nedadora-amfibi, ens recorda la íntima connexió amb l'ecosistema natural. Una peça audiovisual que sembla evocar els nenúfars de Monet alhora que convoca, ex-ante, l'esperit del Manifest Ecosex d'Annie Sprinkle i Elizabeth Stephens. Còpia cortesia d'Electronic Arts Intermix (EAI), Nova York. 

  • Cosmetic Emergency, Martha Colburn (Països Baixos-Canadà, 2005, 8’)

    A partir de la intervenció pictòrica a diversos films de Super8, 16 i 35 mm, l'autora genera una animació lírica on explora un seguit d'imatges que transiten del musical al camp de batalla, de la idea de bellesa a la guerra, de la intervenció dels cossos a la ocupació colonial de l'espai.

 Projecció en digital, VOSE.

 

Dissabte 9 novembre

18.30

  • L’aggettivo donna, Colletivo Femminista Cinema-Roma (Itàlia, 1971, 55’)

    El que ha estat descrit com el primer film feminista italià és una peça militant dedicada a les dones i al voltant de les dones. Dirigida per l'incipient Colletivo Femminista Cinema-Roma, que posteriorment realitzaria La lotta non é finita, el film mostra la quotidianitat polititzada de dones molt diverses que treballen a casa, que ocupen les fàbriques, que narren experiències sexuals o avortaments clandestins i que denuncien l'educació patriarcal entre primers plans de penis d'estàtues romanes i cites misògines dels "grans" filòsofs. Còpia cortesia de Cineteca Nazionale - Centro Sperimentale di Cinematografia.

20.00

  • De un cuerpo a esta parte (Soy Cámara), Marga Almirall i Marta Nieto (Espanya, 2019, 15’)

    Aquest reportatge televisiu recorda l’activitat d’un grup de guerrilla audiovisual feminista que va sacsejar l’establishment cinematogràfic amb la seva particular manera de reivindicar la representació diversa dels cossos de les dones, els seus sabers i la seva memòria.

  • Gendernauts, Monika Treut (Alemanya-EUA, 1999, 86’)

    De la mà de significatives experiències relatives a la mobilitat dels gèneres al finals del mil·lenni passat, Monika Treut fa una incursió per les discrepàncies respecte a les fixacions arquetípiques de la construcció social de la sexualitat, reconeixent la disfunció entre les vivències personals i l’ordre de les convencions.

Projecció en digital, VOSE

 

Diumenge 10 novembre, 18.30

  • Orlando, Sally Potter (Gran Bretanya, 1992, 94’)

    Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita per Virgina Wolf. Orlando, un personatge andrògin i immortal, viu la fluïdesa del gènere amb la mateixa naturalitat que viu el pas del temps, de segle a segle. Tilda Swinton interpreta el paper protagonista en aquest film que s'ha erigit, com la novel·la ho va fer, en un clàssic feminista per a grans públics.

Projecció en DCP, VOSE.

Sessions presentades per l’equip de programació de la Mostra Internacional de Film de Dones.

També et pot interessar

Revelades

Dones a l’Escuela Oficial de Cinematografía, 1952-1966

El Dia Més Curt

La festa del curtmetratge

Organitza

Col·labora