L'escola de la vida

Créixer, fer-se adult, apareix sovint durant la infantesa sota la forma d’una amenaça, un destí fatal que suposa despertar de cop enmig de les inclemències d’allò que teòricament és la «vida real». L’assumpció de les grans responsabilitats, el pes dels deures quotidians, la desaparició sobtada de les segones possibilitats… Davant d’aquest horitzó, qui pot voler fer-se adult? El fet biològicament ineludible de fer-se gran comporta intrínsecament el pas a l’adultesa? Quin és el rol de l’educació en aquest camí de fer-se adult? Segons Pennac, cal assumir que l’escola és un bastió molt feble contra les ingerències de la publicitat i la demagògia, que no pretenen construir ciutadans lliures i crítics, sinó generar mers consumidors. Per fer-hi front, reivindica un món ple de passeurs: esperits que, en lloc de tenir recel de compartir el seu coneixement, siguin encomanadors —passadors— de la curiositat i el desig de saber als més joves.