L’art de la conferència: taller sobre tècniques de presentació

La conferència ja no és només un instrument acadèmic; és una forma de producció cultural i un producte d'oci, consumit per públics de tot tipus. Complementant la sessió d'I+C+i del 28 d'abril dedicada als nous formats de les conferències, aquest taller explorarà les tècniques i estratègies de l'art de la presentació avui.

 

Durant tres hores, el taller cobrirà aspectes com:

* Regles bàsiques de la presentació com un format: recomanacions generals, apropaments i mètodes.
* Anàlisi comentada d'estratègies de presentació "performativa" a partir de gravacions de conferències.
* Tècniques d'ús efectiu de software per a presentacions.

Per finalitzar, els participants que ho desitgin podran participar en una ronda de presentacions en format "Pecha Kucha" (presentacions de vint diapositives en sis minuts i mig).

La conferència, un dels vehicles més tradicionals per al pensament, s'ha convertit en els últims anys en un dels més rellevants i contemporanis. Estem en una "edat daurada" de la conferència com a format: mai tants no han parlat davant d'un públic, ni tants s'han assegut a escoltar d'altres expressant les seves idees. Simposis, festivals, jornades i trobades professionals de tot tipus s'han multiplicat arreu del món, en un nombre sense precedents.

Alhora, l'aparició del vídeo a Internet ha convertit les conferències en objecte de la cultura popular; es descarreguen, s'enllacen, es comenten... L'abast d'una xerrada ja no es limita al públic que és a la sala. Algunes presentacions, com "La darrera lliçó", de Randy Pausch, o les que van inspirar la pel·lícula Una veritat incòmoda, d'Al Gore, aconsegueixen assolir nivells d'impacte semblants als d'assaigs i llibres.

El llenguatge de les conferències, a més a més, evoluciona i es torna més sofisticat, esdevé un art escènic. Els conferenciants que llegeixen un text asseguts darrere d'una taula estan sent desplaçats per usos innovadors de material audiovisual i del software a través de presentacions, guions captivadors i un apropament més teatral. Ja no importen només les idees, sinó també com s'expressen.