Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

La llibertat d’expressió

Una revisió des dels debats actuals

Cursos i tallers

La llibertat d’expressió està estretament lligada al naixement i evolució de les democràcies liberals. En els seus orígens els debats sobre la llibertat d’expressió giraven en torn de la dissidència política i la seva defensa s’entenia en clau de vitalitat democràtica. Avui, en canvi, les polèmiques sobre la llibertat d’expressió se centren en els seus límits. Els termes en disputa són l'ofensa, la censura, el victimisme, el moralisme. Gran part dels debats sobre la llibertat d’expressió es donen en l’àmbit artístic, en relació amb identitats religioses o de gènere, i en un mitjà nou que pot portar a un capgirament de la comprensió liberal i democràtica del terme, les xarxes socials.

En aquest curs assajarem una fenomenologia de la llibertat d’expressió a partir de debats recents i de les definicions clàssiques del concepte, posant èmfasi en la expressions no verbals, com còmics, caricatures o pintures.

 

Breu bibliografia

Charles Baudelaire, Lo cómico y la caricatura, Visor, Madrid, 1989.

Ronald Dworkin, “El derecho a la burla”, El País, 25/03/2006.

Ernst Gombrich, “La armería del caricaturista”, a Meditaciones sobre un caballo de juguete, Debate, Barcelona, 2012.

John Stuart Mill, Sobre la llibertat (cap. 2), Edicions de la Ela Geminada, Barcelona, 2012.

Gonzalo Torné, La cancelación y sus enemigos, Anagrama, Barcelona, 2022.

 

23.01.2023
Justificació i utilitat de la llibertat d’expressió
 
Històricament, ho veiem per exemple en el clàssic de John Stuart Mill, la llibertat d’expressió es justifica perquè permet la recerca col·lectiva de la veritat. Aquesta recerca té rellevància en el context de les democràcies. Protegir el discurs lliure és una via per garantir el correcte i ampli desplegament de la deliberació ciutadana. Els ciutadans exerceixen la llibertat d’expressió parlant i escoltant, mostrant disponibilitat a modificar-se recíprocament.
 
30.01.2023
Llibertat d’expressió, ofensa i religions: el cas de les manifestacions no verbals
 
La violència és una resposta que destrueix la possibilitat de qualsevol altra resposta. Des dels horrorosos assassinats a la seu de la revista Charlie Hebdo les caricatures i altres expressions no lingüístiques han esdevingut paradigmàtiques d’aquesta llibertat. Quin marge de llibertat correspon a les expressions no lingüístiques com les caricatures o les tires còmiques? S’han de tutelar les expressions de mal gust? És la moral pública o la decència un límit legítim a la llibertat d’expressió?
 
06.02.2023
Criticar o “cancel·lar”: una nova forma de censura?
 
Gran part de les polèmiques públiques sobre llibertat d’expressió se centren en termes com “cultura de la cancel·lació” o “correcció política”. Què designen aquests termes? Existeix efectivament la “cultura de la cancel·lació”? És una forma de crítica o de censura?  Quin paper hi juguen les xarxes socials en la creació d’aquests fenòmens i en la difusió de les polèmiques que s’articulen en torn d’ells?
 

Participants: Daniel Gamper

Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 22/23, Institut d’Humanitats

També et pot interessar

Organitza

Col·labora