«La bellesa del marit» d'Anne Carson

Anne Carson (Toronto, 1950) —una de les poetes fonamentals de les darreres dècades, guanyadora del prestigiós premi T. S. Eliot i candidata al Premi Nobel any rere any— té en La bellesa del marit un dels poemaris més originals i debatuts. Subtitulat Un assaig narratiu en 29 tangos, parlem d’una obra inclassificable en què explica la història íntima d’un matrimoni a la deriva, prenent com a base la cèlebre idea de John Keats "beauty is truth", la bellesa és veritat.

Il·luminador, a estones descarnat, commovedor i perversament divertit, el llibre ens enlluerna amb escenes, diàlegs i reflexions a partir de la hibridació de diversos gèneres: el vers lliure, l’assaig i el tango. El gènere musical és el component perfecte per narrar la història d’un matrimoni que s’enfonsa —un tango, com el matrimoni, és una cosa que un ha de ballar fins al final, defensa l’escriptora— i cal treballar-ho de manera tan personal que sembli que sigui la primera vegada que la poesia —la d’avui i la de sempre— examina l’amor.