Cinemes de la diàspora negra
Kaddu Beykat
Safi Faye
Audiovisuals
Una de les directores de cinema africanes de més projecció internacional, Safi Faye es va convertir, amb Kaddu Beykat, en la primera dona subsahariana que va obtenir distribució comercial d’un llargmetratge. Per la seva alta càrrega poètica, la hibridació formal i l’abast polític, va rebre el premi de la FIPRESCI a Berlín, el Georges Sadoul francès i una menció especial a FESPACO i es va convertir en pel·lícula de culte per a realitzadors africans i de la diàspora de generacions posteriors.
Interessada en les possibilitats del cinéma vérité en conèixer Jean Rouch (va actuar a Petit à petit, 1971), Safi Faye va viatjar del Senegal a París per estudiar-hi etnografia i cinema. Després de diversos curts documentals i de ficció a França, va tornar al seu poble natal (Fad’jal) per filmar-hi un docudrama etnogràfic narrat a través de la seva pròpia veu en forma de carta d’una vilatana a una amiga.
Primer llargmetratge de la seva autora, Kaddu Beykat va ser prohibida inicialment al seu país, el Senegal, per la crítica que feia a les polítiques nacionals agràries d’herència colonial. Filmada en llengua serer durant l’estació de pluges amb un equip de tres persones, aquesta ficció experimental etnogràfica va situar Safi Faye en el panorama cinematogràfic internacional, que el seu llargmetratge Mossane (1996) va confirmar al cap d’uns anys. Ngor es vol casar amb la jove Columba, però, com que la sequera ha afectat la collita de cacauets, ha d’anar-se’n a la ciutat per reunir el dot del casament. A Dakar és explotat, fet que mostra la corrupció de la nova classe mitjana urbana, i ha de tornar poc després al poble, on la vida segueix el ritme de les estacions i la feina al camp. Narrada per la mateixa directora com una carta d’una jove del lloc a una amiga, barrejant actors professionals i amateurs, la pel·lícula ens introdueix en el si de la cultura serer i presenta la dura realitat de la població rural a la cruïlla del capitalisme neocolonial de les primeres dècades després de la independència. Dedicada al seu avi, mort poc després del rodatge, aquesta acurada barreja de documental, ficció i reflexió personal converteix Kaddu Beykat en pel·lícula de referència per a cineastes més joves com Mahamat-Saleh Haroun, Abderrahmane Sissako, Raoul Peck o Jean-Marie Teno, els quals se serviran en les seves pel·lícules debut de l’experimentació formal, del dispositiu de la carta amb les seves pròpies voice-over i de la tornada a casa per reflexionar sobre el seu paper com a artistes emigrats i de les xarxes de solidaritats i connexions internacionals contemporànies.
Kaddu Beykat
Safi Faye
1975 / França / Senegal / DVD / 90 min / VOSE
Presenta: Roser Caminal (artista visual). Presentació enregistrada.
Aquesta activitat forma part de: William Kentridge, Cinemes de la diàspora negra
