Joan Fontcuberta

«Il vecchio mondo sta morendo. Quello nou tarda a comparar. E in questo clarobscur nascono i mostri.» («El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen monstres.»)
Antonio Gramsci

Gairebé sense adonar-nos-en, ens hem tornat addictes a les imatges. El vell món (la fotografia com a compromís amb la veritat i el record) s'està morint i el nou (les imatges creades per la intel·ligència artificial) s'esforça per sorgir. Del document a l'especulació, de les imatges naturals a les sintètiques, ara cal arrossegar el clarobscur, assenyalant les seves monstruositats emergents: monstruositats del llenguatge, de la tecnologia, de la política.

Des de les ruïnes de la fotografia –imatges d'arxiu i àlbums familiars que decauen i esdevenen amnèsiques– fins a prediccions de futurs potencials i algorismes, amb els quals no sabem si estem davant de malsons o garanties de progrés. El que està clar és que els algorismes i la intel·ligència artificial estan ocupant el lloc de l'ull i la càmera al nucli de la cultura visual.

El CCCB, epicentre de l'International Symposium on Electronic Arts (ISEA2022 Barcelona), acull quatre conferències a càrrec de figures de referència en els seus respectius àmbits: Olga Goriunova, acadèmica i comissària en els camps de les arts i cultures dels mitjans digitals; Joan Fontcuberta, fotògraf i artista conceptual de renom internacional; Christl Baur, responsable del prestigiós Ars Electronica Festival; i Ricard Solé, expert en l’anàlisi de sistemes complexos i biologia sintètica.