I+C+i. Estimat públic

Fins no fa gaire el públic era, en paraules de Samuel Beckett, un monstre de mil culs que calia alimentar. A partir de la segona meitat del segle XX, conflueixen diversos factors (segones avantguardes, jocs digitals, estratègies de participació...) que semblen donar veu a un públic que passa a denominar-se jugador, prosumer o usuari. La creixent inclusió d'aquella massa muda en els discursos artístics i polítics planteja un dilema: estem davant d'una relació emissor-receptor més democràtica o, com indicava el cartell del maig del 68, estem fent un pas més en la progressiva conversió de la realitat en negoci? La necessitat de comunicació i col·laboració entre els ciutadans amplia els marges de benefici i control d'uns pocs? Roger Bernat ens convida a un debat sobre el paper del públic en el temps de la democràcia espectacular.