Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

Hannah Arendt

Entre la comprensió i l'acció

Cursos i tallers

Hannah Arendt (1906-1975) va ser al centre de molts dels debats més encesos del seu temps sobre el totalitarisme i d’altres qüestions relacionades amb aquest esdeveniment inèdit que va polvoritzar les categories de judici polític i moral. De ser, no fa tant, un nom pràcticament desconegut al nostre panorama, en els darrers anys ha esdevingut una referència gairebé inexcusable per interpretar els assumptes més variats del nostre temps i, a hores d’ara, ningú no qüestiona el seu protagonisme en el pensament polític contemporani. El seu afany per rehabilitar l’acció i la llibertat polítiques o la crítica de la tradició de la filosofia política occidental constitueixen algunes de les aportacions que ens ha llegat l’autora amb la seva obra i que ens ajuden a entendre el nostre món amb les seves contradiccions.

En aquest curs ens proposem fer parlar Arendt en els seus propis termes, a través d’un recorregut ampli per la seva obra i la seva biografia, tenint com a guies els seus conceptes clau, els seus llibres més destacats, així com les preocupacions i compromisos de fons que van esperonar els seu desig de comprendre.

12.01.2022
Entrelligats per la condició humana. Anita Lanfranconi
 
Hi ha conceptes del pensament arendtià que fan de fonament i a la vegada de frontissa: “labor”, “treball”, “acció”, “pluralitat” o “natalitat” són alguns d’ells. Aquests conceptes, formulats per primera vegada a La condició humana (1958), marquen un abans i un després en la seva obra: són el barratge d’allò passat que s’intenta desbrossar, i al mateix temps, l’espai per a l’esdevenir de la reflexió. Aquestes són les eines que ens ofereix Arendt per a pensar-nos, amb els peus ben ancorats al món, i amb les quals introduirem el curs.
 
19.01.2022
El totalitarisme: un fenomen inèdit en la tradició política. Edgar Straehle
 
Segons Arendt, el totalitarisme apareix com un nou fenomen que trenca amb les categories polítiques clàssiques i que, per això mateix, ha de ser comprès en la seva singularitat. Centrant-se en aspectes com la ideologia, el Terror o el seu caràcter fluid, Arendt dissecciona els règims totalitaris del seu temps, a la vegada que posa de relleu com hi cristal·litzen elements ja presents en l’antisemitisme o l’imperialisme.
 
26.01.2022
La violència com a moment pre-polític i element de resistència. Stefania Fantauzzi
 
En aquesta sessió abordarem els temes de la guerra i la violència en el pensament d'Arendt, a partir d’articles publicats al diari jueu Aufbau entre 1941 i 1945. Tot comparant aquests escrits amb d’altres posteriors, com ara Sobre la violència i Què és la política?  es proposarà una nova lectura de la relació entre política i violència. Es tracta de veure com algunes posicions de l’autora, com la defensa de la creació d’un exèrcit jueu, sorgeixen d'una voluntat de transformació d'aquest mateix context i són coherents amb el desenvolupament del pensament arendtià.
 
02.02.2022
Per esguard del món (o Arendt sobre Eichmann). Fina Birulés
 
En un moment en què ja era una coneguda teòrica política als EUA, Arendt va fer una nova temptativa de comprendre els fets del totalitarisme en el seu «polèmic» informe sobre el judici d’ Eichmann a Jerusalem (1963). En aquesta sessió, veurem com la qüestió que articula tot el text –com jutjar i caracteritzar aquest nou tipus de criminal?– és indeslligable del seu compromís amb la cura del món.
 
09.02.2022

Companyies pel pensament: Lessing i la literatura. Fina Birulés

L'any 1959 Hannah Arendt va rebre a Hamburg el premi Lessing. En aquesta sessió  del curs, i al fil del discurs que va pronunciar amb motiu de la recepció del guardó, parlarem del «pensar per si mateix» (Selbstdenken), del lloc del relat i la imaginació en Arendt i de què és el que la va moure a triar la companyia de la literatura, en particular de la poesia.
 
16.02.2022
Hannah Arendt i la felicitat pública. Adriana Cavarero
 
L’era de la pandèmia obstaculitza l’experiència de la felicitat pública: una emoció que Hannah Arendt identifica amb el «gust per la llibertat», i que sorgeix del fet de participar i interactuar, com a persones iguals i alhora diferents, en un mateix espai compartit. En aquesta sessió reflexionarem al voltant d’aquesta idea central del pensament arendtià, una experiència que té com a requisit indispensable la proximitat dels cossos, la seva aglomeració i assemblea, tal com es dona en les manifestacions pacífiques a les places o en les trobades per discutir sobre el bé comú. Això ocorre en les fases inicials i generatives de les revolucions: moments concrets de democràcia participativa que permeten la redescoberta del «tresor amagat» de la política.
 
Conferència en col·laboració amb CCCB Debats.
 
 

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 21/22

Més informació del cicle

Organitza

Col·labora