Ves al contingut principal

Gandules

Gandules'10

Lost, lost, lost

Audiovisuals + Festivals

Gratuït

Gandules'10 és plena més que mai de ficcions: personatges perduts i sense rumb, recerques sense fi, viatges cap al desconegut... El cinema sovint ha mostrat laberints i els ha fet explícits. Però aquest cicle ens condueix per altres laberints, aquells que no es veuen: els laberints invisibles que tanquen els individus en cercles socials, o els imaginats que creen desigs i fugues mentals. Què passa quan el laberint no és una imatge, sinó un estat?

En el viu panorama audiovisual de Barcelona, Gandules s’ha consolidat com alguna cosa més que un cicle de cinema d’estiu amb èxit: ha esdevingut una plataforma des de la qual explorar un concepte de cinema obert i integrador que barreja gèneres, llenguatges i èpoques, configurant un camp de proves per a una nova visió de la cinefília, que explora l’amplificació i expansió dels gustos estètics audiovisuals.

Lost, Lost, Lost és un cicle sobre el desig de moviment: sortir d’un lloc, fugir, canviar o transformar-se, concebre un altre món. Perquè potser allò important no és equivocar un camí, sinó la possibilitat de començar-ne un de nou.

 


1a SETMANA


Dimarts 3 d’agost

Los orígenes del marketing (pieza pluma sobre asuntos pesados) Peça de producció pròpia! ESTRENA
Elías León Siminiani, 2010, 8’, VO
Després de rodar a l’Índia, el director troba fils –sons, imatges– que configuren un mapa d’una pel·lícula encara per fer-se.

 

Wanda
Barbara Loden, 1970, 100’, VOSE
Restaurada aquest any, la pel·lícula interpretada i realitzada —l’única que mai va dirigir— per Barbara Loden, que va ser dona d'Elia Kazan, és una obra de culte filmada de manera radicalment independent, sense il·luminació ni vestuari, que va restar invisible durant més de trenta anys: una road-movie aspra com el cinema de Cassavetes, sobre el viatge neuròtic i sense rumb d’una dona que ha deixat enrere la monotonia de la vida familiar. Un dels retrats femenins més colpidors del cinema nord-americà.


Dimecres 4 d’agost



Toute la mémoire du monde

Alain Resnais, 1956, 20’, VOSC
La biblioteca com a circuit, el circuit com a ciutat, la ciutat com a laberint. I el documental, com a ficció.

 

Alphaville
Jean-Luc Godard, 1965, 95’, VOSE
El cèlebre agent Lemmy Caution és enviat als planetes exteriors: una ciutat deshumanitzada de fred hivern, grans edificis i rituals incomprensibles, on tenir sentiments i expressar-los està prohibit. Godard, o com transformar París i el cinema en un món de ciència-ficció.


Dijous 5 d’agost



El pa i el carrer
Abbas Kiarostami, 1970, 10’, S/D
En el seu primer film, Kiarostami es va enfrontar a tot l’equip: estava creant un mètode. La història es simple: un nen, els tortuosos carrers de Teheran i un gos. Un prodigi de ritme i emoció.

Banditi a Orgosolo
Vittorio de Seta, 1961, 94’, VOSE
Un pastor és acusat de robatori i assassinat i inicia un recorregut que oscil·la entre el lirisme i la realitat més crua. En mans de De Seta, la ficció i el cinema directe creen una forma única, bella i turmentada.



2a SETMANA


Dimarts 10 d’agost



 

El ángel exterminador
Luis Buñuel, 1962, 93’, VO
Una festa mundana esdevé un recinte tancat que posa de manifest la hipocresia i les formes grotesques de la burgesia. Després d’un sopar convencional, sembla que els convidats no poden sortir de la casa, com si estiguessin en un laberint invisible. Buñuel, de nou, destruïa les formes socials per convertir els burgesos en salvatges. «Si el filme que van a ver les parece enigmático e incoherente, también la vida lo es. El autor declara no haber querido jugar con los símbolos, al menos conscientemente. Quizá la explicación de El ángel exterminador sea que, racionalmente, no hay ninguna» (L. Buñuel).


Dimecres 11 d’agost


La ley del más fuerte
Rainer Werner Fassbinder, 1974, 123’, VOSE

Un jove a l’atur, interpretat pel mateix Fassbinder, guanya la loteria i s’introdueix en els cercles homosexuals més sofisticats. Allà coneix un fill de bona família que ha anat a menys i que s’aprofitarà cruelment del jove d’origen humil. Decadència d’una classe burgesa ja en decadència, estudi visceral i molt sensible dels opressius cercles socials, el film és un dels més desencarnats i despietats del cineasta alemany.


Dijous 12 d’agost

 The Servant
Joseph Losey, 1963, 105’, VOSE

Un jove aristòcrata es compra una nova casa a un barri residencial de Londres i contracta un criat, Barrett (Dirk Bogarde), perquè visqui amb ell. Però el manipulador i atractiu majordom aconsegueix progressivament, amb l’ajuda de la seva germana, dominar i sotmetre el senyor, en una subtil inversió dels papers d’amo i criat. A partir d’un guió de Harold Pinter, Losey va filmar un dels seus retrats més subtils i matisats de l’odi social, la lluita de classes i la decadència de l’aristocràcia britànica.



3a SETMANA



Dimarts 17 d’agost

 Meshes of the Afternoon
Maya Deren i Alexander Hammid, 1945, 17’, S/D
Un film seminal i sempre misteriós sobre el somni, el desdoblament i la pulsió sexual. "Faig les meves pel·lícules amb els diners que Hollywood es gasta en pintallavis" (M. Deren).

 

Toby Dammit
Federico Fellini, 1968, 44’, VOSE
A partir de l’encàrrec d’adaptar un conte de Poe, Fellini va imaginar la història d’un actor que arriba a Cineccità per rodar el projecte delirant del primer western catòlic, i va emprendre el viatge (en descapotable) més frenètic i al·lucinant que s’hagi vist mai per la ciutat de Roma.


Dimecres 18 d’agost


Lost Highway
David Lynch, 1997, 120’, VOSE
L’any 1997, després d’uns quants fracassos, la reputació de Lynch estava sota mínims. Llavors, va aparèixer el primer pla de Lost Highway: la càmera avançant que avança frenètica per una carretera fosca al ritme de’ I’m Deranged de Bowie. Lynch ens conduïa a la «fuga psicogènica», un viatge pel desig, la gelosia, la sensualitat i els ritmes de la imaginació en llibertat. «De vegades succeeixen coses que t’obren una porta, t’envolten i et fan sentir alguna cosa més gran. Lost Highway és una combinació d’estils: terror, cinema negre... però bàsicament es tracta d’un misteri» (D. Lynch).


Dijous 19 d’agost




Le père de mes enfants ESTRENA
Mia Hansen-Love, 2009, 110’, VOSC
Grégoire és un productor de cinema: viu de pressa entre la casa familiar i la seva productora, Moon Films, a París. Els caps de setmana se’n va al camp amb les seves tres filles i la seva dona. És un home apassionat i carismàtic, ple de vida. Però la productora comença a tenir greus problemes financers, i ell decideix mantenir els seus projectes i somnis. Un emotiu relat sobre la fragilitat de la vida i els ideals, les filiacions i la supervivència.



4a SETMANA


Dimarts 24 d’agost



White Material
ESTRENA
Claire Denis, 2009, 100’, VOSE

En un país al cor de l’Àfrica, sacsejat per una imminent guerra civil i la barbàrie, Maria (Isabelle Huppert) decideix no fugir i resistir a la seva plantació de cafè. Claire Denis ofereix una nova visió de l’Àfrica, el territori de la seva infantesa: un film hipnòtic, cru i ple d’energia on el cinema és un ritme furiós.


Dimecres 25 d’agost


Sans soleil
Chris Marker, 1983, 100’, VOSC

De Toyko al San Francisco de Vértigo, de Cap Verd a Islàndia, de Guinea Bissau a París, Marker allibera la nostra imaginació per tal que «componguem» els instants de felicitat i «les coses que fan bategar més ràpidament el cor». Fascinant i visionari, aquest film és un viatge pels ritmes i les espirals del temps, una carta d’amor, un assaig sobre les revolucions, una elegia al cinema, un documental de ciència-ficció. Cap pel·lícula sembla contenir en si mateixa tantes pel·lícules.


Dijous 26 d’agost

 



El mural (Shaban i Subhan) Peça de producció pròpia! ESTRENA
Oscar Pérez i Mia de Ribot, 2010, 5’, VO
Lluny del seu país, Shaban i Subhan, dos bessons paquistanesos de 9 anys d’edat troben dificultats per fer allò que més desitgen: estar sempre junts.

Little Fugitive
Morris Engel, Ruth Orkin i Ray Ashbury, 1953, 80’, VOSC
Joey, un nen de set anys, està convençut que ha matat el seu germà gran i fuig de casa fins a la platja de Coney Island, a Nova York, per viure les seves aventures, entre la melancolia i l’humor. Morris Engel va dissenyar una càmera portàtil de 35 mm per captar la sensació d’espontaneïtat i veritat d’aquest film original i originari, que obria nous espais de llibertat per al cinema: «La nostra Nouvelle Vague no hagués existit mai sense Little Fugitive» (F. Truffaut).

 

La banda sonora de Gandules 2010

Gandules 2010 us ofereix una selecció musical a la fresca una hora abans de cada pel·lícula. Els responsables de les programacions musicals són: Dídac Aparicio, Fran Gayo, Lope Serrano i Andrés Duque. Cada dia la programació musical estarà en diàleg amb la pel·lícula projectada. Podreu gaudir d’aquestes inesperades i excel·lents bandes sonores de 21.00 a 22.00h en el pati de les dones del CCCB. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

 

Programació*:

Setmana 1: Lope Serrano, realitzador audiovisual i integrante de la productora CANADA Escoltar selecció musical a l'Spotify

Setmana 2: Fran Gayo, músic i programador de cinema. Escoltar selecció musical a l'Spotify

Setmana 3: Dídac Aparicio, director i editor de Intermedio, segell de DVD.

Setmana 4: Andrés Duque, cineasta i programador de cinema. Escoltar: https://files.me.com/aduque/kif9lh (dia 24) https://files.me.com/aduque/c9vtrd (dia 25) https://files.me.com/aduque/p967qi (dia 26)

 

*El llistat de les cançons apareixerà als fulls de mà de cada sessió.

 

Directors/es: Ray Ashbury, Luis Buñuel, Vittorio de Seta, Claire Denis, Maya Deren, Morris Engel, Rainer Werner Fassbinder, Federico Fellini, Jean-Luc Godard, Alexander Hammid, Abbas Kiarostami, Barbara Loden, Joseph Losey, David Lynch, Chris Marker, Ruth Orkin, Óscar Pérez, Alain Resnais, Elías León Siminiani

Aquesta activitat forma part de: Per laberints, Gandules 2010, Gandules

Continguts relacionats

També et pot interessar

Somnis nadalencs

Projeccions de Nadal

Organitza