Futurs possibles

Amb la degeneració autoritària dels grans projectes transformadors del segle XX, va semblar que la utopia arribava a la seva fi. Diferents autors van declarar la seva mort, ja sigui per la seva incapacitat per transformar radicalment la realitat, o per la seva tendència cap al control total de la vida de les persones. No obstant això, la humanitat va seguir buscant sortides: a la catàstrofe ecològica, l’apocalipsi nuclear o el col·lapse per superpoblació. L’arquitectura experimental va imaginar nous hàbitats per una població en augment en un planeta cada vegada més petit, les fantasies literàries i cinematogràfiques van explorar altres futurs possibles, i noves corrents utòpiques, llibertàries, feministes i ecologistes van sacsejar i actualitzar un gènere que semblava irremeiablement superat. Aquest curs analitzarà críticament els imaginaris utòpics i distòpics de la literatura, el cinema i l’arquitectura a partir de la segona meitat del segle XX.

02.10.17
Somnis utòpics, malsons totalitaris. Pere Gallardo Torrano

A partir dels anys 50, al pessimisme provocat per la realitat política i el neguit davant del desenvolupament tecnològic es van sumar les tensions latents dels col·lectius marginats a l’espera del reconeixement dels seus drets civils. En aquest context, la literatura i el cinema van imaginar un nou futur basat en premisses diferents, però sobretot alternatives socials àvides de promoure el canvi entre els ciutadans. Aquesta sessió consistirà en un recorregut per diversos exemples de la narrativa i del cinema utòpic des dels anys cinquanta del segle passat fins a l’actualitat.

09.10.17
Cossos desinfectats i ecologies tòxiques. Laura Benítez

La nostra vida quotidiana està supeditada a la construcció d'un cos pur, un cos "desinfectat" que forma part del nostre ideal social i articula també polítiques de (bio)control. Aquesta sessió farà un recorregut per alguns relats contemporanis que aborden la relació de la condició humana amb les tecnologies i l’”entorn”. Abordarà qüestions relatives al control (bio)tecnològic a partir de La última y la primera humanidad d’Olaf Stapledon, les propostes crítiques de les narratives del cyberpunk com El rebaño ciego de John Brunner i Snow Crash de Neal Stephenson, i diferents projectes de biohacking i disseny especulatiu . 

16.10.2017
Les utopies feministes en la ficció i el feminisme com a utopia. Sara Martín Alegre

Tot i que no tota la ficció utòpica és ciència ficció, és en aquest gènere on les escriptores han explorat amb major intensitat la idea de com seria un món sense patriarcat. Partint de La mano izquierda de la oscuridad (1969) d’Ursula K. Leguin, aquesta sessió analitzarà els camins que ha pres la utopia feminista des del separatisme radical dels anys setanta a la crítica d’aquesta proposta als noranta, passant per les contribucions masculines a la defensa de la utopia postfeminista.

23.10.2017
Gènere zombi i thanatopolítica neoliberal. Andreu Domingo

Les distopíes que veuen en l’evolució de la població la principal amenaça per al futur, les “demodistopies” que varen néixer en el segle XX amb la por a l’explosió demogràfica, han mutat en el segle XXI i en el discurs neoliberal cap a una categorització de la població entre resilient i redundant. La seva màxima expressió és el gènere zombi, l'anàlisi del qual permet alhora una dissecció dels efectes de la gestió neoliberal sobre la subjectivació i la categorització de la població, i captar els elements constituents del que el sociòleg Ulrich Beck va qualificar com “catastrofisme emancipador”.

30.10.2017
La distopia atòmica. Ramon Faura

En molts aspectes, la bomba atòmica suposa la culminació d’un projecte modern fonamentat en la pulsió destructiva. Avui sabem que no hi havia “causes reals” per llançar Little Boy sobre Hiroshima. Tal vegada justificar un pressupost de 2.600 milions de dòlars, assajar a escala real el potencial de la nova tecnologia i, sobretot, extreure’n conclusions per a la ciutat americana del futur, una ciutat que s’imagina a si mateixa sota el setge soviètic. Més enllà de la retòrica d’allò global i allò descentralitzat, la bomba atòmica inaugura un urbanisme basat en l’ansietat, la por i el control.