Família no nuclear

Un viatge cronològic per diferents experiències de vida comunitària urbana sorgides a partir dels moviments dels anys seixanta i setanta que posen en qüestió la família nuclear. A través del relat coral de diferents personatges coneixerem de prop l’evolució i la transformació d’aquests assajos d’alternativa familiar a la ciutat de Barcelona. Des de la comuna Ítaca (1976-82) fins a Villa Dorita, Can Masdeu o Rimaieta, que segueixen avui dia.

Notes del director

A principis dels setanta, entre els meus dos i cinc anys, els meus pares van participar en una experiència de criança compartida amb dues parelles més on tots els nens érem fills únics. Vivíem a Barcelona i cada nucli familiar tenia la seva casa, però els tres nens anàvem d’una casa a l’altra per facilitar la vida als pares. Avui els tres seguim veient-nos i tenim la sensació que som germans. Quan jo tenia cinc anys els meus pares es van separar. A casa la meva mare, que participava en grups d’extrema esquerra, ens visitava gent ideològicament molt propera a la comuna Ítaca. A principis dels noranta vaig viure un any en una casa ocupada d’Amsterdam amb un col·lectiu de vint-i-cinc persones. Com a resultat d’aquesta experiència va sorgir el meu primer documental, Krakers, codirigit amb el cineasta Cesc Gay.

He conegut de prop ambients similars al de les comunes i conec les necessitats que les famílies actuals tenim a la ciutat, i això em facilita l’empatia a l’hora d’aproximar-me al tema i als personatges del documental. Per mi, és important conèixer aquests models alternatius de família per no caure en els estereotips que a vegades té la societat sobre aquests temes. Quan comento el tema de les comunes o la criança compartida amb pares de l’escola de la meva filla, per exemple, veig que suscita un interès molt més gran del que m’esperava.

Moltes famílies en grans entorns urbans ens trobem molt més soles del que ningú creu i tenim curiositat per saber més d’aquest tema. Pot ser controvertit, remoure consciències i qüestionar el model de família nuclear, però és necessari quan el pilar més important de la nostra societat està en un procés de canvi forçat.

Una producció de Frame Zero en coproducció amb Televisió de Catalunya, en col·laboració amb el CCCB i amb REDS.