«El ruido de una época» d'Ariana Harwicz

En temps d’asfixiant correcció política i d’un moralisme exacerbat, i en el marc de la política de la cancel·lació, Ariana Harwich ha escrit un assaig en forma de diari tan controvertit com valent que, construït a base de reflexions, notes, cartes, extractes d’altres obres i fotografies, busca denunciar la domesticació actual de l’art i, més en concret, de la literatura, la pèrdua de la seva funció primordial com a instrument per desafiar i combatre l’ordre establert i les convencions socials. Es tracta d’un llibre contra el puritanisme, la imposició de dogmes, el triomf de la ideologia sobre el qüestionament crític, la lectures reduccionistes i tancades, l’autocensura, la literatura del màrqueting, el narcisisme de tants escriptors contemporanis i les etiquetes (feminisme, ecologisme, llenguatge inclusiu…). El ruido de una época és un cop de puny transgressor i una exposició de les vergonyes que impregnen la creació artística actual. Enrique Vila-Matas expressava el seu desig que fos polèmic perquè així obriria diàlegs necessaris.

«Cuando escribo acepto todo lo que es, veo todo, estoy dispuesta a todo. No evito ciertos adjetivos, no censuro ciertas torsiones, básicamente porque no soy juez, no estoy en un tribunal correccional. Una novela no es una audiencia judicial. No es una sentencia. Pensar moralmente a los personajes es como si Beethoven hubiera censurado una nota de su sonata por exceso de sensualidad», ha declarat l’autora.

 

Descarrega la fitxa de lectura