El nostre temps

Podeu visionar aquesta selecció d’obres i molt més títols de l’Arxiu Xcèntric, sols o amb els vostres amics i dedicar-hi tot el temps que desitgeu, de dimarts a diumenge. L’entrada a les sales de consulta és gratuïta.

Dos en la vereda (1995) de Lisandro Alonso. 4 min.

Retrat de dos joves que dediquen el seu temps lliure a veure el temps passar davant dels seus ulls. Desemparats i paralitzats, sembla que el temps no existeixi  per a ells.

Jeanne Dielman (1975) de Chantal Akerman. 193 min. (Fragment recomanat: minuts 0-10, 10 min.)

En aquesta pel·lícula desenvolupada a temps real, una dona es prostitueix a domicili per arribar a final de mes i combina les seves cites amb les tasques de la llar. L’ús del temps és monòton, l’acció es repeteix dia rere dia. Un matí el despertador sona una hora abans i tota aquesta mecànica sense vida queda desajustada i canvia dràsticament el seu ordre.

Pièce Touchée (1989) de Martin Arnold. 15 min.

Martin Arnold agafa una escena de 18 segons d'una pel·lícula dels anys 50 i l'estira fins a fer-la durar 16 minuts. Veiem l'arribada d'un home casa seva, la dona que l’està esperant i com es besen. Una escena quotidiana es converteix de sobte en una inesperada comèdia.

De l’origine du XXIè siècle (2000) de Anne-Marie Miéville i Jean-Luc Godard. 16 min.

Com explica Marina Garcés, hem passat de constructors a destructors de món. Què significa avui inacabar el món i a què ens compromet? De l´origine du XXIè siècle és un assaig fet a partir de les imatges que defineixen el segle XX, exemplificadores d'aquest canvi de paradigma.

31/75 Asyl (1975) de Kurt Kren. 5 min.

Les diferents vistes exteriors d'un mateix paisatge són enregistrades durant 21 dies seguits. De forma màgica els 21 dies s'ajunten en una sola imatge. L’espectador entra a poc a poc en mots temps simultanis.

Tishe! (2002) de Victor Kossakovsky. 80 min (Fragment recomanat: minuts 0-10, 10 min.)

Kossakovsky filma des de la balconada del seu apartament els treballadors d'una obra del carrer. L'autor juga amb ells de manera que ens apropa a reflexionar sobre el temps, la monotonia i allò quotidià.

Entuziazm (Simfonija Donbassa), 1930, de Dziga Vertov. 65 min. (Fragment recomanat: minuts 44-65, 21 min.)

En la seva primera pel·lícula sonora, Vertov retrata la societat soviètica dels anys 30. En ella enfronta el temps i els sons de la ciutat amb els del camp i mostra a l'espectador els canvis que comporten les societats industrials.