El neoconservadorisme

Ni tots els straussians són neoconservadors ni tots els neoconservadors són straussians, però Leo Strauss va obrir el camí a una manera d’acostar-se als clàssics que ha esdevingut característica del neoconservadorisme. D’acord amb els seus plantejaments, a diferència de les ciències socials contemporànies, que pretenen centrar-se en els fets i deixar de banda els valors, els textos clàssics ens situen davant de les alternatives fonamentals en l’orientació de la vida política, on el rellevant són els conflictes entre persones que mantenen opinions diverses sobre el que és convenient o el que és just. Tot i que la vida política actual sigui en molts aspectes diferent de la de l’Antiguitat, els neoconservadors defensen la necessitat de recuperar aquesta mirada. En les sessions d’aquest seminari es comentaran textos que il·lustren com es concreta aquesta recuperació i la manera peculiar en què els neoconservadors proposen llegir els antics.

Resseguint el fil que connecta les idees del present amb el passat, aquesta edició del cicle de seminaris Flexo, dirigida per Raül Garrigasait, analitza les influències dels clàssics grecs i llatins en algunes del les principals ideologies modernes.

Pròxims seminaris:

Flexo 5/6. Els clàssics i el pensament filosòfic femení. A càrrec de Rosa Rius. 19, 26 de març i 2 d’abril de 2020.

Flexo 6/6. Els clàssics i el populisme. A càrrec de Ferran Sáez Mateu. 29 d’abril, 6 i 13 de maig de 2020.