08.02.2023
Esgotats en plena apocalipsi climàtica: cap a una fatiga afirmativa. Eudald Espluga
Productivisme, acceleració, acumulació: la crisi climàtica és conseqüència d’un sistema basat en la lògica extractivista, tant del planeta com dels humans que l’habitem. En el neoliberalisme, a la fatiga del subjecte convertit en “empresari de si mateix” s’hi suma l’ansietat i la incertesa de la crisi ecosocial: la figura del ‘doomer’, el jove postapocalíptic que accepta el seu destí resignat i extenuat, és molt més que un mem. És una figura que encarna el desafiament al qual s’enfronta tota possibilitat d’acció política col·lectiva: el nihilisme desesperançat i la “lenta cancel·lació del futur”.
Tot i això, al mateix temps, el doomer ens convida a repensar l’agència humana – individual i col·lectiva – en un món posthumà. Poden la fatiga i l’ecoansietat ser afectes afirmatius? Poden convertir-se en la llavor d’un moviment emancipador? Rosi Braidotti ens diu que sí, sempre que entenguem la fatiga més enllà dels individus particulars: com un esgotament econòmic, democràtic, teòric i planetari que podem combatre políticament.
15.02.2023
Culpabilitat i impotència: nous ecologismes quotidians. Andreu Escrivà
Separem els residus a casa, evitem bosses de plàstic al supermercat, mesurem l’aigua que gastem o ens plantegem reduir el consum de carn: intentem ser consudimors modèlics per contribuir amb el nostre petit gra de sorra a evitar el desastre. Malgrat tot, ens sentim impotents i frustrats davant la impossibilitat de fer front, sols, a la dimensió inassolible de la crisi ambiental. És possible resoldre la crisi climàtica en el capitalisme verd, com se’ns tracta de vendre cada dia des de passadissos de supermercats, anuncis televisius i declaracions institucionals? Com naveguem entre les contradiccions paralitzants que ens tenallen en l’àmbit personal? Com lluitem contra l’immobilisme que frena la transformació col·lectiva? Com construim, en definitiva, un nou subjecte en temps de crisi ecosocial, capaç de trencar dicotomies improductives i canviar el rumb actual? Aquesta sessió abordarà aquestes qüestions des de la mirada necessàriament col·lectiva i política d’aquesta paràlisi secular.
22.02.2023
Practicar la utopia: cap a ecologies urbanes del desig. Gemma Barricarte
Allò urbà genera imaginaris, identitats i cosmovisions. Per això és un brou de cultiu indispensable en aquesta temptativa col·lectiva de construcció de futurs. Sent la ciutat l’espai dens de les majories socials, en les darreres dècades assistim a noves formes de pensar i proposar altres vides urbanes que inevitablement topen amb la ciutat neoliberal. La ciutat és també un territori biopolític de pulsions i tensions.
Com pensar i practicar la utopia des de la ciutat? Si la funció de la utopia és expandir aquesta dimensió cosmovisiva amb la vocació de construir-la col·lectivament, d’acord amb Miguel Abensour, consistiria aleshores en una educació del desig. Com es relaciona la vida urbana amb les emocions i el desig en la crisi ecosocial? Com aprendre a desitjar sobre una base biofísica? Com voldríem que fos la vida urbana post-fòssil? Com traduir nous imaginaris en realitats? Com portar-ho del pensament a l’acció en la nostra realitat propera? En aquesta sessió tancarem el curs imaginant el futur de la ciutat i confrontant-lo amb el conflicte polític.
