Dante i Llull: cultures, llengües i mons

Durant molts segles el llatí, com a llengua d'església i de lectura, va permetre superar les barreres de la diversitat de llengües populars. Amb tot, cap a finals del segle XIII, ja en ple renaixement de la vida urbana, dos autors totalment excepcionals, Dante Alighieri i Ramon Llull, van ser els primers escriptors importants a utilitzar la llengua del poble per a la creació d'obres d'alta volada especulativa i literària, abans reservades al llatí. Així, d'una part, es fundaven les primeres literatures nacionals; i de l'altra, la difusió de les obres dels dos grans escriptors iniciava també la creació d'un gran espai cultural europeu a través de la traducció i de l'intercanvi de la producció escrita en les diverses llengües. Escriure en la llengua pròpia, aprendre la llengua de l'altre, i traduir, seran les noves portes per connectar cultures i obrir-se al món.