Cinema experimental argentí. Un pont entre dues generacions II

A diferència del que passa en altres períodes històrics, les diferents realitats que composen l’arc temàtic de la producció experimental recent argentina superen qualsevol intent per establir un fil conductor clar i coherent. És així com el present que transmeten aquests films és un context que empeny, entre altres coses, a debatre sobre els pobles originaris, l’ecologia, el treball i la identitat de gènere amb un formalisme rigorós i expansiu, per bé que d’una hibridesa indefinible.

Del documental naturalista a l’abordatge mitològic de les espècies, del diari íntim a l’observació etnogràfica dins i fora de les ciutats, i de l’autoretrat confessional a l’assaig de caire històric, les pel·lícules que integren aquesta sessió dedicada a cineastes actuals de l’Argentina (un mapa inestable que inclou artistes provinents d’arreu de món) giren al voltant de la qüestió de com l’experimentació pot donar compte del seu context històric. Amb tot, des d’una mirada molt més caòtica i plural que la que es pot observar en els films de la generació dels anys setanta —l’altre gran pic de creativitat de l’experimentalisme argentí— aquests films transmeten una intenció narrativa decidida, més enllà de les seves tàctiques elusives d’exploració cinematogràfica: explicar un món cada vegada més inintel·ligible.

Ý Berá - Aguas de Luz, Jessica Sarah Rinland, 2016, 16 mm a digital, 10 min; 2019, Jeff Zorrilla, 2019, 16 mm, 9 min; Aula magna, Andrés Denegri, 2013, 16 mm, 7 min; Tres bocetos de casa, Azucena Losana, 2020, Super-8 i 16 mm a digital, 6 min; Reflejo Nocturno I-IV, Benjamín Ellenberger, 2020, 16 mm, 10 min; Carta a Lady, Ariel Nahón, 2019, Super-8 a digital, 3 min 30 s; Ceniza verde, Pablo Mazzolo, 2019, 35 mm, 10 min.

Còpies cortesia dels artistes.

Un programa de Pablo Marín.