Borderline

Clàssic de cinema mut rodat a Tirrinet, Suïssa, en poc més d’una setmana. La pel·lícula va ser dirigida per Kenneth Macpherson, editor de la revista Close Up (1927-1933) i interpretada pels membres del Pool Group (Hilda Doolittle, Robert Herring i Winifred Bryher), i amb l’afroamericà Paul Robeson i la seva dona Eslanda. La icònica presència de Robeson, cantant, actor, activista pels drets civils i personalitat destacada del Renaixement de Harlem, connecta a escala internacional els moviments avantguardistes dels anys vint, posa en primer pla la presència negra en la història de cinema i en mostra els silencis i les omissions de motivació racial i nacionalista.

Pel·lícula oblidada fins al seu descobriment als anys vuitanta, es tracta d’una obra avantguardista i experimental amb influències de Sergei Eisenstein en el muntatge i de G. W. Pabst en la seva aproximació psicoanalítica a través dels plans. Títol apartat de les històries de cinema canòniques, Borderline situa en el centre, a través d’un triangle amorós homoeròtic i interracial, qüestions de gènere, raça, classe i sexualitat, totes elles estimades per les avantguardes europees i per artistes i filòsofs negres de l’època com Langston Hughes, Zora Neales Hurston, Aaron Douglas, Counte Cullen, Oscar Micheaux, Duke Ellington o Alain Locke en la seva proposta del «New Negro». El destí fatal de Robeson, denunciat per comunista i situat a la llista negra per l’FBI i el seu programa de contraintel·ligència COINTELPRO, és paradigmàtica de la tasca d’ocultació i tergiversació de la presència negra en la història. El govern nord-americà li va impedir seguir treballant en cinema i actuant en teatres, li va treure el passaport i va retallar brutalment la seva carrera, relegant-lo a l’oblit de la història. Pel seu activisme, el seu paper central i el seu esborrat, Robeson s’ha convertit en una presència fantasmal que ressorgeix, a través de la seva veu inimitable, en bandes sonores d’autors contemporanis de la diàspora negra, creant una memòria sonora amb abast polític per a iniciats. Borderline, per la seva banda, es presenta (en paraules de John Akomfrah) «com una espècie de moment utòpic», entès com un inici alternatiu d’una història del cinema amb actors, col·laboracions i llenguatges diversos.

Borderline
Kenneth Macpherson
1930 / Suïssa / 63 min / orig. 35mm (projecció digital) / VOSE