Arden los límites

Poesia i filosofia són paraules que convoquen les creacions més elevades de l'esperit humà. Les seves trajectòries són divergents, si considerem la seva forma de tracte amb les coses. El poeta està apegat a les coses en la seva immediatesa, a l'esdevenir i la multiplicitat de les aparences i canta a aquesta sobreabundància. El filòsof, en canvi, considera que cal buscar l'ésser ocult darrera les aparences, el qual no regala la seva presència i per això se sent com un indigent. Però quan Rilke diu que "el cant és el ser" s'ha produït un lliscament des de la poesia a la filosofia, una elevació cap a la universalitat, que semblava destinada en exclusiva als filòsofs.

Deia Carles Riba que la poesia és "una festa de l'ànima". El que caracteritza a una festa és un determinat tremp emocional que comparteixen els qui participen en ella. El poema, aleshores, seria una sol·licitud a repetir l'aventura espiritual i emocional del poeta; al foc se l'imita cremant, consumint-se en ell. Aquest curs (festa?) pretén aproximar-se a l'enigma de l'obra d'art (en el nostre cas de quatre poetes), amb l'ajuda de categories filosòfiques i en diàleg amb els assistents.

 

1. Sobreabundància del poeta, indigència del pensador. Estètica de la negativitat: ‘oscil·lació' (Valéry) i enigma (Adorno)

2. SAFO, ‘Ideals superiors' masculins i la diferència de ser dona

3. NOVALIS o l'Evangeli de la Nit: reconciliació vida-mort

4. IRIS M. ZAVALA, Itinerari poètic: del fang de l'origen a la contemplació de la vasta immensitat del mar

5. FRANCESC JOSEP VÉLEZ, el caliu del mite en l'art i en l'estat poètic