Aquest mes, Virgínia García del Pino

Cada mes, la pantalla del vestíbul del CCCB es dedica a un creador audiovisual. Aquest mes presenta Virgínia García del Pino.

 

Vaig estudiar Belles Arts i cinema a Barcelona, la meva ciutat natal, per intentar entendre el món des d'una òptica menys dolorosa. Com que no ho vaig aconseguir, vaig començar a fer preguntes a través dels meus vídeos. Diferents beques em van portar a viure i treballar a Mèxic, on vaig produir Pare de sufrir i Hágase tu voluntad, en els quals s'aprecia un acostament al gènere documental a través de la videocreació. Els tres vídeos que us presento se centren en un tema recurrent en la meva obra: el treball i les seves paradoxes.

 

Projeccions:

1. Pare de sufrir. Mèxic, 2002, 5'

El format original d'aquest vídeo era una projecció de diapositives amb so.
Les imatges, que reflecteixen la societat de consum, les dificultats i els trets culturals i religiosos de la ciutat, s'encreuen amb el so: una barreja de veus realitzada a través de lectures de textos i entrevistes fetes a la gent dels carrers de Guadalajara (Mèxic).

El feedback entre imatge i so crea un ritme fluid amb una voluntat de desdramatitzar la narració amb tocs d'humor.

 

2. Hágase tu voluntad. Mèxic, 2004, 22' 32'

La relació entre la "senyora" i la "serventa", a través d'entrevistes realitzades a Mèxic, ens mostra com aquestes treballadores són imprescindibles perquè dones de classe alta i mitjana es puguin alliberar tenint-ho tot: marit, fills, feina.

Aquest documental no pretén denunciar una situació laboral desfavorable, totes les treballadores estan contentes amb el seu salari i són tractades amb respecte, però hi ha alguna cosa amagada en aquestes imatges, en com es presenten davant la càmera unes i altres, en els seus gestos, en la seva manera de seure, en el que diuen i sobretot en el que no diuen.

 

3. Lo que tú dices que soy. Espanya, 2007, 28'

Produït pel Màster en Documental Creatiu de la UAB, aquest vídeo ofereix una reflexió entorn del que personalment suposa la professió que s'exerceix i els patrons de conducta amb els quals aquesta s'associa.

L'obsessiva posada en escena de les diferents professions, a manera de teatre, i el sentit de l'humor dels entrevistats intenten crear el dubte sobre la veracitat dels testimonis per ajudar a qüestionar el treball com allò que ens identifica.