A través del mirall

Entrar al regne dels somnis és fonamental per despertar la nostra imaginació i comprensió. Així ho creien almenys els mags i xamans en el passat i els psicoanalistes i certs creadors avui. Švankmajer sempre havia volgut crear una pel·lícula en què el son i la vigília es barregessin de tal manera que al final fos impossible distingir-los.

«Per veure-hi, tanca els ulls», diu el personatge d’Alícia al seu primer i celebrat llargmetratge, una Alícia que està als antípodes de Disney però molt a prop del text original per la seva llibertat expressiva i les seves imatges evocadores, que ens remeten de manera simple i directa a sentiments i pors infantils. Švankmajer va triar Carroll per al seu primer llargmetratge, per bé que abans ja havia explorat el seu univers en els curtmetratges Jabberwocky (1971) i Al soterrani (1983), aquest darrer considerat per l’autor txec com el seu film més personal. El somni com a porta a una altra realitat també va ser utilitzat, i sovint, per Starewitch, i en molts dels seus films, com a La Voix du rossignol (1923), la nena protagonista accedeix a la fantasia a través del somni. L’estat oníric també és un motiu recurrent en l’obra dels germans Quay i de nou obre una porta a un món on el que és extraordinari és la norma.

• Stille Nacht I: Dramolet, germans Quay, 1988, 1 min
• La Voix du rossignol, L. Starewitch, 1923, vídeo, 13 min
• Něco z Alenky (Alícia), J. Švankmajer, 1987, 35 mm, 84 min.