Què fa que interpretem com a fantàstiques determinades representacions artístiques de ciutats? La descoberta, a finals del segle XV, de frescos romans representant arquitectures imaginàries va suposar l'inici d'un nou concepte d'art i un nou gènere: els capritxos arquitectònics. Un caprici mostra un edifici o una ciutat, real possiblement, però que adquireix un caràcter fantàstic o il·lusori gràcies a la composició i al tractament pictòric. És un espai on no s'hi pot estar, on els límits són incerts.
La mostra gira al voltant del capritx arquitectònic (segles XVI i XVIII), amb una representació dels millors pintors de les principals escoles europees (Monsu Desiderio, Vredeman de Vries, Marieschi, Bellotto, Hubert Robert) en diàleg amb una selecció de frescos pompeians i alguns artistes de les avantguardes històriques que han estat influïts per aquesta tradició pictòrica: De Chirico, Léger, Klee, Delvaux. El ressò d'aquest gènere en artistes contemporanis és representat per obres d'Ann Veronica Janssens, Catherine Yass i Miquel Navarro, entre d'altres...
Autors/es: Pedro Azara, Karsten Harries, Jean-Jacques WunenburgerAny de publicació: 2003
Pàgines: 160
Mida: 17 × 24 cm.
Imatges en B/N i color: 90
ISBN
84-7794-948-4 (català / castellano / english, exhaurit / agotado / sold out)
978-84-87184-84-0 (castellano: Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2004)
Edició
CCCB, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona
Altres publicacions
La fundació de la ciutat / La fundación de la ciudad
Mesopotàmia, Grècia i Roma
Les cases de l'ànima
Maquetes arquitectòniques de l´Antiguitat (5500 aC-300 dC)
