Simona Škrabec

Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968 i assentada a Barcelona des de 1992, Simona Škrabec és escriptora i traductora. Doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura a la UOC i a la UPF, i professora de la traducció d’alemany a la UAB. Del 2014 al 2020 va ser presidenta del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. És autora de L’estirp de la solitud (Institut d’Estudis Catalans, 2002, Premi Josep Carner de Teoria Literària), L’atzar de la lluita (Editorial Afers, 2005), Una pàtria prestada (Universitat de València, 2017) i Torno del bosc amb les mans tenyides (L’Avenç, 2019). Ha traduït més de trenta llibres. En l’àmbit de la teoria de la traducció ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). Ha coordinat molts simposis i projectes de recerca, l’últim dels quals és l’informe per a la UNESCO Cultures’s oxygen (2016) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables.