Simona Škrabec

Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) i establerta a Barcelona des del 1992, Simona Škrabec és escriptora, traductora i doctora en Literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és docent en universitats com la UOC, la UPF i la UAB. Al llarg de la seva trajectòria ha traduït més de trenta llibres i del 2014 al 2020 va ser presidenta del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. En l’àmbit de la teoria de la traducció, ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). El 2020 ha estat guardonada amb el premi Diploma Janko Lavrin, concedit per l’Associació de Traductors Literaris d’Eslovènia, per la seva trajectòria com a traductora i divulgadora de la literatura eslovena. Ha coordinat molts projectes de recerca, entre els quals destaca l’informe per a la UNESCO Culture’s Oxygen (2016) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables. D’altra banda, és autora de L’estirp de la solitud (Institut d’Estudis Catalans, 2002, premi Josep Carner de teoria literària), Una pàtria prestada (Universitat de València, 2017), Torno del bosc amb les mans tenyides (L’Avenç, 2019) i El desig d’ordre (Afers, 2023).