Rose Lowder

Es va formar com a pintora i escultora estudiant en tallers d’artistes i escoles d’art a Lima i més tard a Londres, on va desenvolupar les seves activitats artístiques mentre treballava com a muntadora en la indústria del cinema entre el 1964 i el 1972.

Des del 1972 viu i treballa a Avinyó, on va començar a realitzar pel·lícules. Lowder sol rodar en localitzacions a prop de casa seva i el seu cinema s’assembla a la jardineria radical que tant li interessa: és la filmació de processos naturals, que veu amb freqüència en els paisatges campestres provençals, mitjançant una estètica fílmica ecològica, tal com la va descriure Scott McDonald, en què la política vital i cinematogràfica són indistingibles.

Totes les pel·lícules les roda amb una Bolex de 16 mm que li permet filmar fotograma a fotograma d’una manera no successiva, emulsionant certs fotogrames no consecutius i deixant-ne verges d’altres, per poder filmar després, rebobinant a la mateixa càmera, els fotogrames que s’han saltat. Amb aquesta tècnica genera una nova experiència de visió, en què dues situacions diferents es contemplen simultàniament.

Convidada per Jean Rouch i el seu departament a la Universitat de París X, va presentar una part de les seves investigacions en una tesi titulada Le film expérimental en tant qu’instrument de recherche visuelle (‘El cinema experimental com a instrument de recerca visual’, 1987). Entre el 1994 i el 2005 va ser professora associada a la Universitat de París 1 Panteó-Sorbona, on va impartir cursos de pràctica, teoria, història i estètica del cinema.

En la seva trajectòria també destaca la seva activitat, des del 1977, en la programació de pel·lícules poc exhibides. És cofundadora dels Archives du film expérimental d’Avinyó (AFEA, 1981), que té per objectiu l’adquisició de pel·lícules en 16 mm i documents bibliogràfics, així com la publicació de llibres (La part du visuel, films expérimentaux canadiens/The Visual Aspect, Canadian experimental films, AFEA, 1991), L’image en mouvement (AFEA, 2002), Images/discours (AFEA, 2006), amb la idea d’apropar aquestes obres al públic.