Nathaniel Dorsky
Cineasta experimental
Nathaniel Dorsky (Nova York, Estats Units, 1943) és cineasta experimental i muntador. Va començar a fer pel·lícules el 1963 i viu a San Francisco des del 1971. Les seves pel·lícules sense so són una poètica de la percepció de l’experiència diària. Per Dorsky, al cinema hi ha dues formes per incloure-hi els éssers humans. Una és filmar-los. L’altra, crear una pel·lícula que, en si mateixa, contingui totes les qualitats de l’ésser humà: la tendresa, l’observació, la por, la relaxació, la sensació d’entrar al món i de sortir-ne, l’expansió, la contracció, el canvi, el debilitament, la fragilitat del cor. La primera és una forma de teatre, la segona una forma de poesia. En el seu llibre Devotional Cinema (2003), Dorsky parla sobre la vella relació entre l’art i la salut, i també sobre el potencial transformador de veure una pel·lícula. També parla sobre les limitacions del cinema quan la seva visió queda subordinada a un tema o representa una descripció del llenguatge; pot descriure el món, però no veure’l.
Dorsky va ser professor visitant a la Universitat de Princeton el 2008 i ha obtingut molts premis, entre els quals una beca Guggenheim el 1997 i ajudes del National Endowment of the Arts i de la Fundació Rockefeller. Ha presentat pel·lícules al Museum of Modern Art, el Centre Pompidou, la Tate Modern, el Filmmuseum de Viena, el Pacific Film Archive o el Harvard Film Archive. A la primavera del 2012 Dorsky va participar activament en l’exposició de tres mesos de la Whitney Biennial. A l’octubre del 2015, el New York Film Festival li va dedicar una retrospectiva completa de 34 pel·lícules al Lincoln Center. Les pel·lícules de Dorsky estan disponibles només en 16 mm i es distribueixen a través de Canyon Cinema a San Francisco i de Light Cone a París.
Actualització: 10 abril 2018