María Ángeles Durán

María Ángeles Durán  (Madrid 1942) és catedràtica de sociologia i investigadora. La seva tesi doctoral, El trabajo de las mujeres (1971), va suposar el punt de partida del feminisme acadèmic a Espanya. El 1972 va realizar estudis postdoctorals al Institute for Social Research (ISR) de la Universitat de Michigan, gràcies a una beca Fullbright, on va especialitzar-se en socialització diferencial de gènere i desigualtats socials.

Des del 1987, és professora de l’especialitat de Ciències Socials al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). També ha impartit classes i ha investigat en nombroses universitats, incloent la Complutense i l’Autònoma de Madrid, CEU, Saragossa, Pontificia Católica de Río de Janeiro, la Univesitat de Cambridge, de Washington i de Seattle i l’Institut Europeu de Florència.

Ha publicat un centenar d’estudis sobre sociologia econòmica, l’ús del temps i la posición social de les dones. Entre els seus llibres, destaquen El trabajo no remunerado en la economía global (2012), Tiempo de vida y tiempo de trabajo (2010), Los costes invisibles de la enfermedad (2003), Nuevos objetivos de igualdad en el siglo XXI: las relaciones entre mujeres y hombres (coord.) (2000); Si Aristóteles levantara la cabeza. Quince ensayos sobre las ciencias y las letras (2000), The future of work in Europe (dir.) (1999), Mujeres y hombres en la formación de la Teoría Sociológica (1996)

Fundadora del Instituto Universitario de Estudios de la Mujer (IUEM) de la UAM, també fou presidenta de la Federació Espanyola de Sociologia (FES) i membre del Comité Executiu de la Internacional Sociological Association (ISA).

Guardonada amb el Premi Nacional d’Investigació en Ciències Jurídiques, Socials i Econòmiques  “Pascual Madoz”, entre altres distincions, i investida Doctora ‘honoris causa’ per la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de València.