Mahmoud Ghaffari

És un cineasta iranià independent, de trajectòria internacional reconeguda, que ha dirigit una dotzena de curts i cinc llargmetratges. El seu cinema, centrat en qüestions socials, està inspirat en el neorealisme i és proper al d'Abbas Kiarostami i Asghar Farhadi, amb qui ha treballat.  Els seus llargmetratges It's a Dream (2012), Hair (2016) i No 17 Sohelia (2017) han estat premiats en diversos festivals i el seu film The Apple Day (2022) va ser seleccionat a la Berlinale 2022, on anà a recollir el Premi al Millor Curtmetratge com a editor i productor de Deer (2021). Amb una obra inherentment política, on mostra dones iranianes sense hijab, Ghaffari s’ha significat pel seu cinema social i de protesta contra la censura del govern del seu país. Actualment es troba a l'exili, des d’on treballa en Cocoon, una pel·lícula sobre les noies iranianes i les imposicions que reben per part del govern i de les seves famílies.