Lourdes Grobet

Lourdes Grobet (Ciutat de Mèxic, 1940) va estudiar Arts plàstiques a la Universitat Iberoamericana de Mèxic, i Disseny gràfic i Fotografia al Cardiff College of Art i al Derby College for Higher Education a Anglaterra. Ha rebut 13 beques i premis, entre els quals destaquen el premi Emancipació i identitat d’Amèrica Llatina 1492-1992, (Equador, 1992); el premi Juan Pablos Editores (Mèxic, 1988); el premi Libro propositivo (Mèxic, 1984), i el premi Biennal de Belles Arts (Mèxic, 1982). Ha exposat en diferents galeries arreu del món, com ara la Galeria Silverstein de Nova York, el CECUT_Centro Cultural Tijuana i el CFMAB_Centro Fotográfico Manuel Álvarez Bravo d’Oaxaca (Mèxic), Casa de América i Galería Xanon de Madrid; Festival Internacional de Pingyao (Xina), Museu Quai Branly de París, així com en múltiples galeries d’Alemanya, dels Països Baixos i d’Anglaterra.

La seva versatilitat l’ha portada a realitzar treballs per a teatre, cinema i vídeo. Ha presentat la seva obra a la Universitat d’Alacant, la peça Grobet Witch Project al 36 New York Expo - Film & Video, i al 13 Festival Internacional d’Art Electrònic de São Paulo, Brasil. Tres videoinstal·lacions i un documental sobre l’estret de Bering han estat presentats a Mèxic i a França. Cal destacar-ne, també, els seus treballs sobre la lluita lliure realitzats per a la Televisió francesa i per a la BBC de Londres.

Lourdes Grobet ha impartit classes en diverses universitats i escoles de Mèxic, els Estats Units i Anglaterra, entre els quals destaquen UAM Atzcapotzalco (Mèxic), San Jose Center for Latin Arts (Califòrnia), Stanford University (Califòrnia), Yale University Art Gallery, Columbia College (Chicago), Derby College for Higher Education (Nottingham), Polytechnic i Wolverhampton College of Art (Anglaterra).

Ha publicat cinc llibres: Se escoge el tiempo (Los Talleres, Mèxic, 1983), Luciérnagas (ENAP, Mèxic, 1984), Bodas de sangre (Govern de l’Estat de Tabasco, Mèxic, 1987), Lourdes Grobet (Turner Edicions, Espanya, 2004), Espectacular de Lucha Libre (Trilce Ediciones, Mèxic, 2005)i Retratos de Familia (Editorial RM, 2009).

Part de la seva col·lecció es troba recollida a la Col·lecció Helmut Gershaim (Universitat Austin Texas), el Museu de Fotografia de San Francisco (Califòrnia), la Fundació Cultural Televisa i l’Institut de Cultura de Veracruz.

Per la seva formació acadèmica i pel sentit crític de l’època, els orígens de l’obra de Grobet estan íntimament relacionats amb la pintura contemporània. Va ser alumna dels artistes Mathias Goeritz, Gilberto Aceves Navarro i Kati Horna, els quals considera la seva principal influència juntament amb el llegendari lluitador El Santo, «l’emmascarat de plata».

Gran part de l’obra fotogràfica de Lourdes Grobet està signada per la transgressió, l’humor i la provocació. És enemiga de exquisideses, enmig de les paradoxes sempre procura la posició de combat: mirar la mirada dels que no són escoltats. El seu treball no busca imatges adequades al discurs de moda: «Jo no necessito entendre per què faig fotos. Sempre he tingut clar per què faig un projecte.»