Lillian F. Schwartz

Lillian Schwartz (Cincinnati, EUA, 1927) és una de les pioneers en l’ús de l’ordinador pel que posteriorment s’anomenaria “art computacional”. El seu treball és conegut per l’estètica que marcà en l’ús de nous mitjans, tot sent les seves obres les primeres que el MoMa va adquirir d’aquest gènere artístic.

En la seva infància al Japó, durant l’ocupació, va agafar la polio. La malaltia la portà a un tractament per superar la paràlisis que consistia justament en aprendre a moure els músculs fins a poder pintar amb la ploma. Aquest incident despertaria l’interés de l’autora en les arts plàstiques. Les terribles visions experimentades en el context bèl·lic de Hiroshima es convertirien en ombres que es manifestarien en els seus primers acrílics.

Més endavant, començà a experimentar amb fluids kinètics, mòbils electrònics i imatges plàstiques creades a partir de experiments químics. És justament l’interés per la innovació del mitjà artístic el que la portà a entrar en la Bell Lab en 1968, on desenvolupà programes informàtics, tècniques d’edició i animació gràfica en 2D i 3D. Aquestes i moltes altres innovacions tècniques han marcat una carrera artística que no ha parat de forçar els mitjans de creació artística.

Entre els reconeixements que ha obtingut Schwartz, destaquen el premi Emmy per un anunci publicitari del MoMA creat a partir d'un sistema d'assistència computacional, una altra nominació pel mateix premi, numerosos Golden Cine Eagles, i el reconeixement durant els anys 70 i 80 com la "Embassadora de Bona Voluntat" (Goodwill Ambassador), representant a Estats Units, tot donant conferències sobre tecnologia i creativitat al voltant del món.