Ves al contingut principal

Juan Antonio Ramírez

Nascut a Màlaga l'any 1948, Juan Antonio Ramírez va estudiar Filosofia i Lletres (secció d'Història de l'Art) i Periodisme a les universitats de Múrcia i Complutense de Madrid. Des del 1972 ha dut a terme una intensa tasca docent i investigadora en diverses universitats espanyoles (Complutense, Salamanca i Màlaga) i estrangeres (The Warburg Institute a Londres, Columbia University a Nova York, Université de Paris IV i The Getty Center for the History of Art and the Humanities a Los Angeles).

Actualment és catedràtic d'Història de l'Art a la Universidad Autónoma de Madrid. Col·labora habitualment en diaris i revistes culturals. Assessor editorial en matèries d'art i arquitectura (va dirigir la col·lecció Alianza Forma i la Biblioteca Básica de Arte Anaya). Ha rebut unes quantes distincions, com ara el Premi d'Assaig Ciutat de Barcelona o el Premi Especial del Jurat Espais a la Crítica d'Art.

Ha publicat fins ara una trentena de llibres (alguns han estat traduïts a diversos idiomes europeus), entre els quals n'hi ha uns quants dedicats a temes diversos de la tradició disciplinària, com s'observa a Construcciones ilusorias. Arquitecturas descritas, arquitecturas pintadas (Alianza, 1983), Edificios y sueños. Estudios sobre arquitectura y utopía (Universidad de Málaga, 1983 i Nerea, 1991), La arquitectura en el cine. Hollywood, la edad de oro (Hermann Blume, 1986 i Alianza, 1993), Duchamp. El amor y la muerte, incluso (Siruela, 1993; edició anglesa, 1998), o en la seva edició dels monumentals tractats de Prado i Villalpando sobre el Temple de Salomó, juntament amb l'obra Dios, arquitecto (Siruela, 1991, amb reedicions els anys 1994 i 1995).

Entre els treballs que ha dedicat a l'anàlisi crítica de l'actualitat artística, es poden destacar El cómic femenino en España (Editorial Cuadernos para el Diálogo, 1975), Medios de masas e historia del arte (Cátedra, 1976), Arte y arquitectura en la época del capitalismo triunfante (Visor, 1992) i Arte, resquemor y pavesas errantes del 92 (Lápiz, 1995).

També s'ha interessat per les qüestions didàctiques i metodològiques. En relació amb això, ha dirigit diverses obres col·lectives i n'ha escrit d'altres de divulgació; destaquen en aquesta línia Ecosistema y explosión de las artes (Anagrama, 1994; edició francesa, 1995), Cómo escribir sobre arte y arquitectura (Ediciones del Serbal, Barcelona 1996) i la Historia del arte, en quatre volums d'Alianza Editorial (Madrid, 1996-97).

Un dels seus últims llibres és La metáfora de la colmena. De Gaudí a Le Corbusier (Siruela, 1998).

Publicacions