Javier García Sánchez

Ha exercit el periodisme en diferents mitjans informatius i culturals. Ha publicat articles a Cuadernos Hispanoamericanos, El viejo Topo, Destino, Camp de l'arpa, Tiempo de Historia i Historia 16. Durant dos anys ha estat redactor en cap de la revista Quimera i ha treballat en la secció de cultura de La Voz de Euskadi.

És autor d'obres narratives com: La dama del viento (1985), amb què va rebre el premi Pío Baroja, El mecanógrafo (1989), La historia más triste (1991), guardonada amb el premi Herralde, El Alpe-d'Huez (1994), Los otros (1998), Falta alma (2001), entre d'altres. Ha publicat també un llibre de poesia, La ira de la luz (1980); la biografia, Indurain, una pasión templada (1997), i diversos llibres de relats, entre els quals: Teoría de la identidad (1984) i Crítica de la razón impura (1991).

El 2003 va rebre el premi Azorín per la seva última novel·la, Dios se ha ido.