Jaime de la Rocha

Estudia Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Madrid, on descobreix la neurociència teòrica de la mà del professor Néstor Parga (UAM). Després d’haver-se doctorat el 2003, realitza estades postdoctorals a la Universitat de Nova York (2004-08) i a la Universitat de Rutgers (Newark, 2008-10), on es capacita en tècniques de registres de senyals neuronals. El 2010 comença el seu propi grup com a investigador Ramón y Cajal a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a Barcelona. El seu treball se centra en l’estudi de l’activitat espontània del cervell, de l’estocasticitat d’aquesta activitat i l’impacte que això pugui tenir en funcions cognitives senzilles com la discriminació d’estímuls sensorials. En el seu laboratori es combinen tècniques de registre de poblacions neuronals, experiments de conducta amb rosegadors i models computacionals.