Isaki Lacuesta

(Girona, 1975)

Graduat en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, el seu cinema se situa en els límits entre ficció i no-ficció. Des del seu debut amb Cravan vs Cravan (2002), ha escrit i dirigit nou llargmetratges, el darrer dels quals, Entre dos aguas (2018), que reprèn els personatges de La leyenda del tiempo (2006), va atorgar-li la seva segona Concha de Oro al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, així com set premis Gaudí, entre d’altres. Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals d’arreu del món i en centres artístics com el CCCB, el MOMA, el Lincoln Center o l’Anthology Film Archives, i la seva filmografia completa s’ha pogut veure en retrospectives com les que s’han programat al Centre Georges Pompidou de París, la National Gallery de Washington, la Cinemateca Suïssa, la Filmoteca Espanyola o la Filmoteca de Catalunya. Ha estat comissari, amb Jelena Prokopljevic i Jaume Prat, del pavelló català de la Biennal de Venècia d’Arquitectura 2016. Són molt rellevants, també, les seves incursions en el món de l’art, amb instal·lacions per a exposicions, col·laboracions amb arquitectes (RCR), pintors (Miquel Barceló, Frederic Amat, Antoni Tàpies), músics (Albert Pla, Pau Riba, Refree) i altres cineastes. El CCCB ha coproduït amb Lacuesta dues instal·lacions: Traces que es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007 i la correspondència fílmica amb la realitzadora japonesa Naomi Kawase  In between days (2008-2011) en el marc de l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques (Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals 2011). Lacuesta ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (2012), el Premi Sant Jordi (2002, 2017) i el Premi Eloy de la Iglesia (2010, Festival de Málaga), entre d’altres. Actualment treballa en la seva propera pel·lícula, Un año, una noche.