Gervasio Sánchez
El 1984 inicia la seva trajectòria de fotoperiodista independent especialitzat en conflictes armats. Col·laborador de l’Heraldo de Aragón, La Vanguardia i Cadena Ser, porta més de 25 anys cobrint nombrosos conflictes bèl·lics, especialment a Llatinoamèrica, Àfrica i els Balcans. És autor de diversos llibres fotogràfics: El Cerco de Sarajevo (1995), i els publicats per l’editorial Blume, Vidas Minadas (1997 i 2002); Kosovo, Crónica de la deportación (1999); Niños de la guerra (2000); La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2002); Latidos del tiempo (2004), juntament amb l’escultor Ricardo Calero; Sierra Leona, guerra y paz (2005); Vidas Minadas, Diez años (2007); i Sarajevo, 1992-2008 (2009). El 2001 va coordinar, amb Manuel Leguineche, el llibre Los ojos de la guerra, en homenatge a Miguel Gil; i el 2004 va publicar el llibre literari Salvar a los niños soldados. Des de l’any 1998 és enviat especial per la pau de la UNESCO i des del 2001 dirigeix el Seminari de Fotografia i Periodisme de Albarracín.
Les institucions aragoneses li han concedit la Medalla d’Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional, a més de declarar-lo fill adoptiu de Saragossa. Guardonat amb nombrosos premis entre els quals destaquen el Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Premsa, Andalucía de Cultura, Drets Humans de Periodisme, Liber Press, Javier Bueno, Ortega y Gasset i Premi Nacional de Fotografia 2009.
Actualització: 17 gener 2011