Flamaradas

Flamaradas és una rara avis del panorama de la música alternativa espanyola. Alhora podria ser un cantautor, un cantant folklòric i un rocker psicodèlic. Encara que probablement, tal com reflecteix fidedignament en el seu darrer disc, Flamaradas, és la música d'un temps i d'un lloc molt concrets. A Flamaradas trobem un catàleg de les melodies amb les que ha anat creixent Daniel Magallón, líder de la banda: des de la jota navarresa a Elvis, passant per The Doors. Totes elles viatgen des del seu bagatge emocional a les cançons que canta amb una veu que, després de dos discos i un EP, ja li és totalment pròpia i li escau com un guant. És la cobla que van portar els emigrants andalusos a l'àrea metropolitana de Barcelona, que va xocar amb el punk de La Banda Trapera del Río, que va créixer amb el folklore de les músiques llatines d'Atahualpa Yupanqui i que es va distorsionar amb el post-punk de Joy Division. Tot això va passar allà i Daniel Magallón hi era per escoltar-ne els seus ecos.

Font: El Genio Equivocado