Félix de Azúa

Doctor en Filosofia i catedràtic d’Estètica, és col·laborador habitual del diari The Objective. La seva poesia es troba reunida, fins al 2007, a Última sangre. Ha publicat novel·les com Mansura, Historia de un idiota contada por él mismo, Diario de un hombre humillado (Premi Herralde), Cambio de bandera, Génesis. La seva obra assagística és amplia: La paradoja del primitivo, El aprendizaje de la decepción, Venecia, Baudelaire y el artista de la vida moderna, Diccionario de las artes, Salidas de tono, Lecturas compulsivas, La invención de Caín, Cortocircuitos: imágenes mudas, Esplendor y nada i La pasión domesticada. Entre els seus llibres més recents destaquen: Ovejas negras, Abierto a todas horas, Autobiografía sin vida (Mondadori, 2010), Autobiografía de papel (Mondadori, 2013), una edició ampliada i corregida de La invención de Caín (Debate, 2015), Génesis (Literatura Random House, 2015) i Nuevas lecturas compulsivas (Círculo de Tiza, 2017). Al juny de 2015 va ser escollit membre de la Real Academia Española per ocupar la butaca ‘H’.