Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) és narrador i assagista, i ha estat traduït a 32 idiomes. De la seva obra destaquen Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Suicidios ejemplares (1991), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dietario voluble (2008) –totes publicades a Anagrama–, Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) i Kassel no invita a la lógica (2014) –publicades a Seix Barral.

Ha obtingut, entre altres premis, el Ciutat de Barcelona, el Rómulo Gallegos (2001), el premi Herralde (2002), el Premio Nacional de la Crítica espanyola (2003), el Premi de la Crítica a Xile (2003), el Prix Médicis-Étranger (2003), el Premio Internazionale Ennio Flaiano (2005), el premi de la Reial Acadèmia Espanyola (2006), l’Internazionale Elsa Morante (2007) l’Internazionale Mondello (2009), el Premio Leteo de la ciutat de Lleó per la seva trajectòria (2010) i el guardó Jean Carrière (2011). El 2014 va ser guardonat amb el Premio Formentor en reconeixement al conjunt de la seva obra literària. El seu últim llibre és Montevideo (Seix Barral, 2022), en què explora els horitzons de la novel·la com a gènere i dissecciona el seu propi estil literari.