Dr John Cooper Clarke

Poeta punk, nascut a Salford el 1949, caricatura vivent de si mateix, escanyolit dandi de l’inframón i tipus esmolat en general, el Dr John Cooper Clarke és un dels artistes més procaços, mordaços i estimulants de la poesia performance de tots els temps. La paraula és la seva espasa, el seu camp de batalla, la seva (sovint única) eina. Va treure àlbums en segells pop; va compartir escenari (a soles, com un valent) amb músics que imposaven respecte com Sex Pistols, Buzzcocks, Elvis Costello o The Fall. Martin Hannett (de Factory Records) li va produir un disc; va travessar amb dificultat una ominosa addicció a l’heroïna i uns dies sense empremta; va compartir casa i vici amb Nico (Velvet Underground); va protagonitzar anuncis de cereals; va desaparèixer i reaparèixer un parell de vegades; fans il·lustres es van anar amuntegant a la seva porta (Arctic Monkeys, Plan B); la Universitat de Salford li va concedir un títol honorífic; va posar música al final d’un capítol de The Sopranos, i segueix aquí. Calçant botins de taló cubà, amb aquest esplèndid pentinat niu-de-cigonya, la llengua esmolada com mai i el cervell en mode hipervelocitat.