Claudio Magris

Nascut a Trieste l’any 1939, Magris ha estat professor de literatura germànica a les universitats e Torí i Trieste i altres universitats alemanyes, i també ha donat classes de literatura europea al Collège de France i conferències i seminaris en universitats d’arreu del món. És membre de nombroses Acadèmies i ha estat reconegut amb diversos guardons literaris, entre ells vuit doctorats Honoris Causa, el Prix du Milleur Livre Étranger (1990), el Premi Strega (1997), el Praemium Erasmianum (2001), el Premio Reino de Redonda (2003), el Príncep d’Astúries (2004), el Österreichischer Staatspreis für Europäische Literatur (2005), el Premio Kythera (2007); el Premi Terenci Moix per tota una carrera (2008); el Walter-Hallstein-Price (2008); i el Friedenspreis des Deutschen Buchhandels (2009). Entre la seva bibliografia destaquen els següents títols: El mito habsbúrgico de la literatura austriaca moderna (1998);  Lejos de dónde: Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental (1971); Ítaca y más allá (1982); El anillo de Clarisse: tradición y nihilismo en la literatura moderna (1984); Conjeturas sobre un sable (1984-1986-1992); El Danubi (1986); l’obra de teatre Stadelmann (1988);  Il Conde (1993); Le Voci (1994-1996); Microcosmos (1997); Utopía y desencanto. Historias, esperanzas e ilusiones de la modernidad (1999); La exposición (2001); Essere già stati, 2001; A cegues (2005); El viatjar infinit (2008); Vostè ja ho entendrà (2007); La història no s'ha acabat (2008) i Alfabets (2008).

Magris és, des de fa 43 anys, col·laborador del diari Corriere della Sera i de nombroses revistes italianes i europees.