Debat de Barcelona
El Debat de Barcelona és el cicle de conferències amb més tradició del CCCB, que cada any reflexiona sobre algun aspecte clau de la vida contemporània des d'una perspectiva filosòfica.
Susan Stryker
La lent del transgènere
Susan Stryker, activista trans i historiadora de les lluites pels drets del col·lectiu LGBTI, reflexiona sobre diverses implicacions del concepte «transgènere», no per entendre’l com una identitat sinó com una lent que permet veure el món des d’una altra perspectiva i observar-se a un mateix de manera diferent.
Enric Casasses
Truquen a la finestra
Enric Casasses reflexiona sobre les possibilitats que ofereix la poesia per mirar la realitat i veure-la. Casasses ha fet créixer la paraula en tots els terrenys possibles: és poeta, rapsode, dramaturg i traductor. A mans d’un creador tan polifacètic, les paraules ...
El món com a pantalla
Diàleg entre Ingrid Guardiola i Franco Berardi
L’assagista Ingrid Guardiola i el filòsof Franco «Bifo» Berardi reflexionen sobre com el fet de viure la major part del temps connectats a Internet ha devaluat la nostra experiència directa i immediata de la realitat i de quina manera l’esfera pública s’està convertint en una àgora virtual.
Helena Maleno
A l'altra banda del mur
La periodista i defensora dels drets humans Helena Maleno se centra en com les polítiques europees provoquen morts i criminalitzen la defensa dels drets humans a la frontera sud espanyola. Les mesures que el govern i les institucions d’aquest Estat estan prenent respecte d'aquesta problemàtica dificulten que el servei de salvament marítim pugui fer bé la seva feina i defensar el dret a la vida de tothom qui es troba al mar. ...
Populisme: del ciutadà al poble
Conferència de Ferran Sáez Mateu
Què és el populisme i per què està ara en auge? El filòsof Ferran Sáez explica que aquest concepte que ja existia a principis del segle XX ha tornat a causa de la crisi de representativitat política i la depauperació de les classes mitjanes. Un concepte basat en la contraposició d’un poble i unes elits indefinits, i en l’ús d’un llenguatge emocional molt difícil de combatre, ja que arriba a les persones de manera molt més directa que els arguments racionals i s’ajuda de les xarxes socials. ...
Sara Ahmed
Alçar la veu
Sara Ahmed, investigadora i escriptora especialitzada en feminisme, teoria queer i crítica postcolonial, parla sobre la dificultat de presentar una queixa en matèria d’assetjament a les universitats per culpa del bullying institucional. Defensa la unió de les persones afectades per tal de desafiar un organisme que, sovint, intenta desencoratjar les víctimes i convèncer-les dels efectes perjudicials que pot tenir per a elles, mentre que els responsables es recolzen els uns als altres per a defensar els seus interessos comuns. ...
Vandana Shiva
Sembrar la llibertat: la humanitat a la cruïlla evolutiva
Vandana Shiva, activista i pensadora ecofeminista, reflexiona sobre el rol que ha de tenir la humanitat en un futur condicionat pels efectes ecològics, econòmics, polítics i socials de la crisi climàtica vigent. Segons Vandana Shiva, la crisi climàtica actual ...
Pedro Olalla
El vell futur de la democràcia
L'escriptor, filòsof i expert en cultura hel·lènica Pedro Olalla reflexiona sobre participació política i envelliment a Europa. Europa envelleix demogràficament. Ho fa també políticament? Ideològicament? És la democràcia, ...
Srećko Horvat
Guerra o utopia
Europa viu un moment de canvis radicals. Quins són els seus futurs possibles? Es repetiran els horrors del passat? Podrà una renovada visió utòpica il·luminar el camí? En aquesta conferència, l’escriptor i activista polític croat ...
Mircea Cărtărescu
L'Europa que tinc al cap
L'obra de l'escriptor romanès Mircea Cărtărescu retrata amb precisió la diversitat de la vida contemporània europea i va més enllà de la visió del continent com un projecte o un territori amb fronteres i límits. Per Cărtărescu, el sentit ...
Joan-Francesc Mira: «El Mediterrani no és una zona d’harmonia, sinó de conflicte»
Anna Punsoda
Explico a Joan-Francesc Mira que «El debat de Barcelona» d’aquest 2017 tractarà, entre altres temes, sobre si hi ha una relació entre l’envelliment de la població europea i l’envelliment del projecte europeu. Ell em mira severament, diu que ...
Patrick Deville
La literatura, un viatge en el temps i l’espai
L'escriptor Patrick Deville parla de la relació entre el temps, l'espai i la literatura. D’un continent a l’altre, d’un segle a l’altre, en la literatura de Patrick Deville es dóna un desplaçament constant en el temps i l’espai.
Hartmut Rosa
Vides accelerades
El sociòleg alemany Hartmut Rosa imparteix una conferència sobre l'«acceleració social» causant, segons ell, de les quatre grans crisis del moment: la crisi ecològica, la crisi financera, la crisi de la representativitat política i els elevats nivells d’insatisfacció i esgotament.
Marina Garcés
Inacabar el món
En aquesta conferència Marina Garcés parla del temps de la filosofia. Vivint com vivim, ens extingim. Tots. Com canvia, aquesta situació, la nostra condició humana i la nostra posició com a subjectes polítics? I quina és, aleshores, la potència ...
Judy Wajcman
El temps a l'era digital
La sociòloga Judy Wajcman reflexiona sobre com la cultura digital ha canviat el concepte de temps i a la vegada ens ha canviat a nosaltres mateixos.
Menchu Gutiérrez
Les clarianes del temps
La literatura i la poesia recullen moltes experiències allunyades del temps oficial dels rellotges, espais mítics on el temps s’immobilitza, espais tancats com cofres que guarden les hores. La física o el misticisme també comparteixen moltes metàfores ...
Salvador Cardús
El rellotge
El sociòleg Salvador Cardús imparteix una conferència sobre un dels instruments que més marca l'organització del temps social i del temps propi: el rellotge.
Seyla Benhabib
Prendre la paraula. Ciutadania
Seyla Benhabib és una destacada filòsofa especialitzada en pensament social i polític europeu, teoria feminista i història de la teoria política moderna. És una de les veus més autoritzades en el debat filosòfic sobre la diferència. ...
Peter Wagner: “El mecanisme de dominació i resistència a la dominació és el que ens ha portat progrés”
Centre Documentació i Debat
El Debat de Barcelona d’aquest 2015 encara la recta final amb la conferència del sociòleg Peter Wagner, que situarà els conceptes de «progrés» i «modernitat» en el marc del lèxic polític actual i proposarà noves lectures i punts de vista per tal d’actualitzar-ne el sentit. L’entrevistem perquè ens avanci alguns dels temes de la conferència. [...]
Entrevista a Bo Stråth
Centre Documentació i Debat
Després de les multitudinàries conferències d’Axel Honneth, Saskia Sassen i el debat sobre l’obra del filòsof Byung-Chul Han, el Debat de Barcelona 2015 continua replantejant-se el significat actual de grans conceptes polítics que utilitzem constantment...
Entrevista a Bo Stråth
Prendre la paraula. Debat de Barcelona 2015
Entrevista a Bo Stråth, catedràtic emèrit d’Història nòrdica, europea i mundial a la Universitat d’Hèlsinki
Prendre la paraula. Individu i comunitat
Taula rodona amb F. Birulés, I. Gresser, A. Lladó i M. Ollé
Saskia Sassen
Prendre la paraula. Justícia i igualtat
Sassen explica la lògica que domina aquesta nova fase del capitalisme, en la qual grans quantitats de persones arreu del món s’han tornat supèrflues i són expulsades als marges de la societat.
Entrevista a Axel Honneth
Prendre la paraula. Debat de Barcelona 2015
Entrevista a Axel Honneth, filòsof i sociòleg, director de l’Institut für Sozialforschung de la Universitat de Frankfurt, i a càrrec de la conferència inaugural de "Prendre la parula"- Debat de Barcelona 2015.
Axel Honneth
Prendre la paraula. Llibertat
Axel Honneth és filòsof i sociòleg. Antic assistent de Jürgen Habermas, se’l considera la figura més rellevant de l’anomenada tercera generació de l’Escola de Frankfurt. La seva obra planteja el problema de la lluita pel reconeixement ...
Les sabates d’un altre i les paraules de la política
Centre Documentació i Debat
En els darrers temps hem estat testimoni d’un doble moviment. Per una banda, paraules que semblaven arraconades als plecs de la història han reaparegut amb força en el discurs públic. És el cas de “classe”, per exemple, a la qual el radical augment ...
Torna el Debat de Barcelona
Centre Documentació i Debat
Torna el Debat de Barcelona, el cicle de conferències amb més tradició del CCCB, que cada any reflexiona sobre algun aspecte clau de la vida contemporània amb una perspectiva filosòfica. Amb motiu d’aquest debat, han estat centenars els filòsofs, ...
Kamila Shamsie
Ciutat oberta. La ciutat sense mapa
El 1947, amb la partició de l’Índia i el Pakistan, Karachi va perdre la meitat de la seva població i tot i així va duplicar la seva mida a causa dels refugiats/emigrants que van arribar de l'Índia. La conseqüència en va ser una ciutat feta ...
Rafael Chirbes
Runes i progrés
En aquesta conferència, l'escriptor Rafael Chirbes revisita la València de la seva infància, vista a través dels ulls d'un nen que tot just comença a descobrir la ciutat. L'autor homenatja així el temps anterior a l'especulació immobiliària ...
Entrevista a Manuel Forcano
Poeta i traductor, doctor en filologia semítica
"El traductor és un mentider i un blasfem alhora". Entrevista a Manuel Forcano sobre el paper dels traductors.
Ciutat oberta. L'habitació, la casa, el carrer
Conferència de Marta Segarra
El títol de la conferència “L’habitació, la casa, el carrer”, fa referència als espais públic, privat i íntim que, segons Segarra, conviuen a la ciutat. Parla de les fronteres i els límits entre aquests espais, i de la diferència ...
Entrevista a Marta Segarra
Catedràtica de Literatura francesa i d’Estudis de gènere (UB)
Si hagués de definir la ciutat oberta en una sola paraula, Marta Segarra, triaria el concepte de «vulnerabilitat»: “Perquè ve del llatí ferida, i la vulnerabilitat és aquesta capacitat de ser ferit”. “La ciutat oberta és ...
Entrevista a Marta Segarra
Centre Documentació i Debat
Si hagués de definir la Ciutat Oberta en una sola paraula, la catedràtica de Literatura francesa i d’Estudis de gènere de Universitat de Barcelona, Marta Segarra, triaria el concepte de «vulnerabilitat»: “Perquè ve del llatí ferida, i la vulnerabilitat és aquesta capacitat de ser ferit”.
Josep Maria Benet i Jornet i Toni Casares
Ciutat i drama
Josep Maria Benet i Jornet, en conversa amb Toni Casares, parla de la seva relació amb la ciutat de Barcelona i el pes que té i ha tingut en la seva obra.Per Josep Maria Benet i Jornet, la ciutat és el territori del conflicte, del xoc, del soroll; l’espai on és ...
Ciutat oberta. Democràcia, tecnologia i ciutat
Conferència de Evgeny Morozov
Evgeny Morozov és un dels pensadors més crítics en el debat actual sobre el paper d’Internet en el canvi d’època en què estem immersos, i ha aconseguit guanyar-se un lloc a l’espai que polititza i problematitza el creixent impacte d’Internet en les nostres vides i en les relacions de poder. Sessió inaugural. moderada per Joan Subirats, del Debat de Barcelona de 2014, "Ciutat oberta"
Evgeny Morozov contra el ciberoptimisme
Joan Subirats
Evgeny Morozov és un dels pensadors més crítics en el debat actual sobre el paper d’Internet en el canvi d’època en què estem immersos. Sembla força evident i ningú no discuteix la gran significació dels canvis tecnològics ...
Entrevista a Zygmunt Bauman
Sociòleg
En aquesta entrevista podem escoltar algunes de les idees que va expressar el sociòleg Zygmunt Bauman durant la conferència "L'educació" que va impartir al CCCB en el marc del cicle de debats "En comú". Quines són les conseqüències de l'excés ...
Zygmunt Bauman: «Cal inventar noves formes d’educar, més enllà de les institucions establertes»
CCCB
Segons el sociòleg Zygmunt Bauman, l’educació actual presenta una disrupció de l’enllaç entre mestre i deixeble, ja que l’objectiu no és tant acumular coneixement com tenir la capacitat d’actualitzar-lo. De fet, Bauman assenyala en ...
Zygmunt Bauman
L'educació
En aquest món sense certeses, que viu sota la dictadura d’un present absolut, sempre canviant i evanescent, quin paper ha de tenir l’educació? Zygmunt Bauman afirma que la cultura líquida moderna ja no és una cultura de l’aprenentatge i l’acumulació, sinó del desinterès, la discontinuïtat i l’oblit.
Entrevista a Josep Ramoneda
Filòsof i escriptor
En aquesta entrevista podem escoltar algunes de les idees que va expressar el filòsof Josep Ramoneda durant la conferència "La llibertat" que va impartir al CCCB amb motiu del debat "En comú". Quines són les contradiccions de l'exercici de la llibertat? Fins a quin punt som autònoms? Són compatibles la igualtat i la llibertat? Podem exercir la llibertat plena dins d’un col·lectiu? Ramoneda també parla de la crisi econòmica, dels moviments socials i de la necessitat de crear espais comuns de responsabilitat compartida per fer front a les injustícies socials. ...
Josep Ramoneda: «La llibertat és sempre una tensió entre allò individual i col·lectiu»
CCCB
Per al filòsof Josep Ramoneda, la idea més potent de la llibertat la va expressar Kant, qui la definia com la capacitat de ser autònom, de pensar i decidir per un mateix. Però, si bé la llibertat és un valor fonamental que dóna sentit a l’espècie ...
L’agrarietat, segons Perejaume
Centre Documentació i Debat
¿Com fer-nos món? ¿Com fer-nos més món? / ¿Com inserir-nos, com infantar-nos de bell nou / en el món per fer majestat de cada imatge, / per ser únicament món, prodigiosament món, / indiscriminadament món? / ¿I on és, religions al marge, la força que fa adorar? (Perejaume, Pagèsiques, p. 63) Quina distància separa els [...]
La llibertat segons Josep Ramoneda
Centre Documentació i Debat
Segurament, la combinació de llibertat i comunitat és una de les equacions més difícils de resoldre. Qualsevol que hagi assistit a la reunió d’una comunitat de veïns, o hagi passat una estona de joc en un parc infantil, haurà comprovat que ...
Marina Garcés: «La nostra batalla és redefinir el sentit de la riquesa»
CCCB
La filòsofa Marina Garcés constata que vivim l’emergència de noves formes de politització que assetgen i desborden els marcs institucionals coneguts. Això succeeix, diu Garcés, en un món global on (tot i que estem fets de múltiples fronteres) prenem consciència que el “nosaltres” no és una amenaça, sinó una possibilitat de replantejar què vol dir [...] ...
Entrevista a Marina Garcés
Filòsofa
Marina Garcés és professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa. Va participar al debat “En comú” per parlar del compromís. En aquesta entrevista, reflexiona sobre el valor del compromís en un món on emergeixen noves formes de vida ...
Joan Nogué: «La cooperació hagués estat més rendible que la competència»
CCCB
Segons el catedràtic de Geografia humana Joan Nogué, la històrica riquesa organitzativa de la societat civil catalana es mostra ara especialment útil, ja que, en moments de crisi institucional, política i econòmica com els actuals, Nogué creu que la societat civil és el que ens queda per reconstruir un sistema que s’ha demostrat inviable. En l’entrevista [...]
Joan Margarit: “No hi ha comunitat sense individualitat”
CCCB
“Sense cultura no m’imagino què vol dir el comú”, diu Joan Margarit, qui afegeix que la cultura té al començament un caràcter individual, però que després, en una segona etapa, busca l’altre. Per a Margarit, poeta i arquitecte, ...
Entrevista a Xavier Antich
Filòsof
En aquesta entrevista, Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona, reflexiona sobre el paper de l'educació, la política i la cultura en l'actualitat i sobre les relacions que existeixen entre societat, espais comuns i ciutat.
Entrevista a Joan Margarit
Poeta i arquitecte
En l’entrevista que li vam fer després de la seva participació al debat “En comú”, el poeta i arquitecte Joan Margarit va reflexionar sobre l'individu versus allò col·lectiu i el paper de la cultura en la configuració de la col·lectivitat. Margarit també parla de com és la ciutat avui.
Entrevista a Michela Marzano
Filòsofa
En el marc del debat "En Comú", entrevista a Michela Marzano emesa el 18 de febrer, abans de la conferència de Marina Garcés sobre "El compromís". «La vida s’ha convertit en un problema comú. Que sigui vivible o no incumbeix la humanitat sencera. ...
Xavier Antich i Joan Margarit
En Comú. La ciutat
La ciutat és l’espai per antonomàsia de la vida en comú, el lloc privilegiat per l’intercanvi i la barreja, però també l’indret on s’expressen els conflictes i les dissonàncies de la vida contemporània. Un diàleg ...
La ciutat, l’espai públic
Marta Canedo
La defensa i posada en valor dels béns comunals, del que és de tots i totes, del que fonamenta una comunitat i més important, del que li dóna la seva raó d’ésser és l’objectiu del cicle “En comú”, que aquesta setmana ha celebrat la seva quarta sessió amb una conferència excepcional sobre la [...]
Ramón Andrés
La música
La música fa de l’home un ésser comunicant, capaç de dir «jo» però també «nosaltres». Ja en la ritualitat primitiva, la música era un vehicle per promoure la cohesió col·lectiva, ja fos a través de ...
Ulrich Beck
En Comú. Europa
El sociòleg alemany Ulrich Beck, un dels teòrics més destacats en l’estudi de les conseqüències dels processos de modernització i globalització, va ser l'encarregat d'obrir el cicle de debats «En Comú», en el qual diferents pensadors reflexionaven sobre béns comuns com la natura, l’educació, els ideals democràtics o les ciutats. Beck va centrar la seva intervenció en la idea d'Europa.
En comú
Centre Documentació i Debat
No és una idea nova, ja el dret romà diferenciava entre allò privat, allò públic i allò comú per anomenar les coses que són de tots sense ésser de ningú: l’aigua, l’aire o la llum del sol, però també, tradicionalment, per exemple, les terres que pertanyen a una comunitat determinada i que tota la comunitat [...]
Virtuts. Honestedat
Debat amb António Lobo Antunes i Juan Marsé
Conversa amb António Lobo Antunes i Juan Marsé celebrada el dia 20 de febrer de 2012 en el marc del cicle "Virtuts". Presenta: Emili Manzano.
Claudio Lomnitz: «Surt molt car quan els polítics minen la dignitat dels seus càrrecs»
Lucia Calvo
El passat dilluns 30 de gener, Claudio Lomnitz, ?professor titular d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia (Nova York) i expert en història de l’Amèrica Llatina i Mèxic, va defensar la tercera de les virtuts del debat del CCCB: la dignitat. ...
Entrevista a Joanna Bourke
Sobre la virtut de la fortalesa
La historiadora britànica Joanna Bourke treballa al Birkbeck College de la Universitat de Londres en una investigació sobre la història del dolor físic. Bourke està interessada en la narració del dolor, en com les persones malaltes aconsegueixen relatar ...
Entrevista a Tzvetan Todorov
Sobre la virtut de la moderació
Amb motiu del debat del CCCB "VIRTUTS", l'antropòleg Tzvetan Todorov va pronunciar una conferència sobre la virtut de la moderació el 16 de gener de 2011. En aquesta entrevista, Todorov parla de la importància de la moderació com una virtut necessària ...
Tzvetan Todorov
Virtuts. Moderació
En aquests temps convulsos que tenen en la indignació un dels seus leitmotiv més recurrents, l’historiador i assagista Tzvetan Todorov ens proposa, en canvi, parlar de la moderació. Segons Todorov, un dels pitjors perills de la democràcia és la desmesura, ...
Étienne Balibar
Europa, crisi final?
Étienne Balibar és un dels filòsofs europeus que més ha treballat les problemàtiques de la nacionalitat, les migracions i la crisi de la sobirania estatal. Deixeble de Louis Althusser -amb qui va escriure el clàssic Para leer El Capital- i militant del Partit Comunista francès durant dues dècades (1961-1981), en aquesta conferència parla de la situació d'Europa després de la crisi econòmica global de 2008. ...
Saskia Sassen
Territori, autoritat i drets
Els àmbits d'estudi de la sociòloga Saskia Sassen aborden fenòmens com la immigració, les ciutats i els canvis en l'estat liberal com a conseqüència de les actuals condicions transnacionals. Una de les seves majors aportacions científiques ha sigut ...
Orhan Pamuk
El futur del museu i de la novel·la
Orhan Pamuk, un dels principals escriptors turcs contemporanis i premi Nobel de Literatura 2006, reflexiona al voltant del futur dels museus i de la literatura.
La condició humana. L'amistat
Conferència de Jordi Llovet
Conferència impartida al CCCB el 3 de març de 2008. Jordi Llovet, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona i director de l'Àrea de Literatura de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, parla de l'amistat.
La condició humana. La bogeria i la raó
Conferència de Remo Bodei
Conferència impartida al CCCB el dia 23 de febrer de 2008. Remo Bodei, professor de Filosofia a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, i a la Universitat de Pisa, i autor de Las lógicas del delirio (Cátedra, 2002) parla de la bogeria i la ...
La condició humana. La creació
Conferència de Chantal Maillard
Conferència impartida al CCCB el dia 11 de febrer de 2008. Chantal Maillard, poetessa, guardonada amb el Premio Nacional de Poesía 2004 per l’obra Matar a Platón (Tusquets, 2004), parla de la creació.
La condició humana. El sentit de la vida
Conferència de Terry Eagleton.
Conferència impartida al CCCB el dia 4 de febrer de 2008. Terry Eagleton, professor de Teoria Cultural a la Universitat de Manchester i autor de The Meaning of Life (Oxford University Press, 2007) parla del sentit de la vida.
La condició humana. El sentit de l'espera
Conferència d'Enrique Vila-Matas
Conferència impartida al CCCB el dia 28 de gener de 2008.
La condició humana. La violència
Conferència a càrrec de Michela Marzano
Conferència impartida al CCCB el dia 21 de gener de 2008. Michela Marzano, investigadora del Centre national de la recherche scientifique i autora de La mort spectacle (Gallimard, 2007) parla de la violència.
La condició humana. La paraula
Conferència d'Ivan Klíma
Conferència impartida al CCCB el dia 10 de març de 2008. Ivan Klíma, escriptor i autor de Amor y basura (Acantilado, 2007; versió catalana a Edicions 62, 2002), reflexiona sobre la paraula.
Zygmunt Bauman
Noves fronteres i valors universals
Quin tipus de diferències esdevenen importants en les fronteres que dibuixem avui? Zymunt Bauman ens parla de la nostra obsessió sobre les fronteres i l'exemplifica amb els problemes de la ciutat, que és el gran laboratori on experimentar la convivència, la comprensió i el diàleg.
