Rodoreda, un bosc

La poètica d’aquesta gran novel·lista del segle XX està feta de certs gestos que es repeteixen en contes i novel·les –espiar, vigilar, veure morir, ennuegar-se, ofegar, transformar-se...–, hi abunden cases amb jardí i sense, carrers i places, però sobretot està plena d'arbres i de trops botànics.

Endinsar-se en l’escriptura de Rodoreda, que és sempre i alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica, clara i tenebrosa, implica abraçar la unitat inseparable de contraris que en defineix l’imaginari: fer veure, en definitiva, que, al costat del jardí de la infància amb l’avi Gurguí, hi creixen cactus rebecs, glicines gegants, flors dolentes, boscos de suïcides i tota mena de malvestats.

Tot concebent l'espai com un gran arbre que connecta orgànicament les diferents sales, l’itinerari de la mostra explora l'obra i l'escriptora com si fossin un bosc: les arrels literàries i vitals i l'experiència del desarrelament provocat per l'exili; els troncs vertebradors de la vivència de la guerra, troncs plens de grops i de mal; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel, i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en la imaginació d'un grup d'artistes visuals que creen peces ex novo, inspirades en l'obra de Rodoreda.

L'exposició incorpora documents originals del fons de la Fundació Mercè Rodoreda, materials històrics, fotografies, fragments de pel·lícules i obra plàstica i literària que van conformar la constel·lació intel·lectual i artística de la qual Rodoreda es va impregnar, i al mateix temps, obres contemporànies d’artistes com Èlia Llach, Mar Arza, Cabosanroque, Oriol Vilapuig o Carlota Subirós, entre d’altres.