Fes. Ciutat interior

RECORREGUT DE L'EXPOSICIÓ

Un viatge iniciàtic

El conjunt de projeccions que configuren aquesta exposició té per objectiu crear un viatge a l'interior de la ciutat de Fes, en el sentit complex del terme: utilitzant segments audiovisuals que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Un viatge que reclama tant una certa objectivitat (en el mètode de treball), com la subjectivitat (de l'experiència del viatge i de l'apropament a una altra cultura).

L'estructura i el recorregut de les projeccions cerquen evidenciar el caràcter iniciàtic de tot recorregut que comporti un internament real, en el sentit d'anar revelant un contingut ocult o desconegut a l'inici, en el qual cada nivell representa un canvi de perspectiva sobre allò vist anteriorment, així com una porta d'accés al nivell següent.

D'altra banda, les projeccions no responen al criteri fílmic d'un principi i un final, sinó més aviat al de creació d'un paisatge, del qual l'espectador escull la durada i el fragment. Aquest fet possibilita gaudir d'un nivell de consulta més profund a fragments específics (artesans, rituals, entrevistes, etc.). En conseqüència, el resultat d'una visita de temps mitjà a l'exposició dóna una combinatòria diferent i irrepetible de fragments, atès que la durada total de les projeccions seria d'unes quatre hores.

11 PROJECCIONS
a càrrec de Toni Serra

1- Les portes de la ciutat
Durada: 10 minuts

Guia anònim

Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.

2- Mercats i carrers principals
Durada: 22 minuts

Els mercats de Fes, accessibles des de les vies principals de la medina, es troben normalment molt a prop de les entrades de la ciutat i reflecteixen la vitalitat d'un microsistema econòmic vinculat a les necessitats bàsiques de la medina i de l'entorn rural immediat.

3- Els artesans
Durada: 23 minuts

Tintorer

Fes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.

4- Dar Debagh. Assaonadors
Durada: 23 minuts

Assaonadors

Dar Debagh és el més gran i més antic establiment d'assaonadors del nord d'Àfrica, i un dels indrets més emblemàtics de la ciutat de Fes.

5- El barri
Durada: 59 minuts

L'estructura urbana i social dels barris de la medina és d'una riquesa i complexitat enormes, en organitzar-se al voltant d'establiments bàsics per a la vida quotidiana dels seus habitants, com ara el hammam, el forn de pa, les escoles o els foundouks.

El farnatxi és el forn que subministra escalfor als banys públics, o hammam, establiments plenament actius i d'una gran importància per a la cohessió del teixit social de la ciutat.

Els foundouks són establiments on els mercaders que visiten la ciutat pernocten i emmagatzemen provisionalment els seus productes. A hores d'ara la major part han perdut la seva antiga funció i s'adapten a altres usos, com ara habitatges o tallers.

6- Madrasses
Durada: 14 minuts

Fes és una de les ciutats del nord d'Àfrica que va disposar d'un nombre més gran de madrasses, i d'una més gran bellesa arquitectònica. Les madrasses, antigues escoles alcoràniques, a hores d'ara visitables com a monuments públics, havien acomplit una de les funcions que van donar una gran esplendor a la ciutat de Fes: l'estudi de la tradició islàmica i del conjunt de lleis i disposicions que regulaven la vida social. Eren, a més, residència dels estudiants.

Madrasses: Bu Inaniyya (1350), al-Attarin (1323), Seffarin (1280), al-Sahri (1321).

7- La casa i el "derb"
Durada: 60 minuts

El derb, carreró sense sortida, és alhora un àmbit físic i de sociabilitat que constitueix el nivell semipúblic de l'espai de la medina, entre la casa i el carrer.

8- Laid el Kbir
Durada: 20 minuts

Festa del xai

Laid el Kbir, la festa gran, és la principal celebració del calendari musulmà. Té un marcat caràcter familiar i religiós (les seves arrels es troben a les escriptures: Abraham i Isaac), i un component simbòlic: la vida i la mort mitjançant el sacrifici ritual d'un be.

Aquesta festivitat transforma del tot les activitats i l'aspecte de la ciutat: s'instal·la el gran mercat de bens, es resa la gran oració comunitària a trenc d'alba, surten els esmolets i els carrerons es poblen de fogueres espontànies.

9- Lila Gnawa
Durada: 20 minuts

La música gnawa té les seves arrels, encara vives, a l'Àfrica negra. Els músics gnawa són descendents llunyans d'esclaus procedents de Guinea, el Senegal...: van portar amb ells l'enorme riquesa del món màgic i animista de les seves cultures, que es va fondre amb la mística islàmica tot creant confraries i germandats plenament vives avui dia. La música gnawa es toca en lila, celebracions nocturnes que solen dur al trànsit mitjançant temes que exploren l'hipnòtic i el repetitiu. Cada tema està associat a un personatge, a una força, a un color..., i convoca els genis que habiten les persones. Així és com aquests rituals mantenen viva una de les relacions més ancestrals: la de la música amb la guarició.

10- Espais religiosos
Durada: 13 minuts

El mausoleu de Mullai Dris (que acull les despulles del fundador de la ciutat Idris II, i va ser totalment reconstruït el 1437) és el cor de Fes. Certament, es troba al centre de la ciutat i aplega, singularment, el comunitari i l'íntim. Famílies amb fills, homes i dones hi acudeixen en cerca d'un moment de descans, de pau o de devoció. I, juntament amb l'extraordinària bellesa dels seus mosaics o l'elegància dels ancians que s'hi apleguen a meditar o intercanviar sabers, hi destaca la constant superposició de lloances, lletanies i oracions sobre el fons de la remor de l'aigua, d'una bellesa corprenedora.

La mesquita Quaraouyine (862-933) és la més gran i principal de Fes, i seu d'una de les primeres universitats del món. Dins del seu recinte es troben l'"Habitació del Temps", una col·lecció de rellotges antiquíssims, i una biblioteca que conserva manuscrits lligats als orígens de la ciutat l'any 809.

11- Dikr
Durada: 12 minuts

Santuari de Mullay Driss

El dikr, el record d'Al·là, és un dels rituals religiosos més bells i efectius de la tradició islàmica. Com la majoria dels rituals sufís, se celebra els dijous al vespre en moltes de les zawiya, refugis o llocs de devoció de la ciutat. Se sol iniciar amb càntics i lloances al profeta Mohamed; després es reciten repetitivament la professió de fe, "la illaha ila Allah", el mateix nom d'Al·là, o algun dels seus atributs, en un continu que culmina en el so de la pròpia respiració, la inhalació i la exhalació, i que sovint porta al trànsit. Així és com el dikr, el record d'Al·là, ens en revela el haddra, la presència. En concret, aquest ritual de dikr té un caràcter emotiu particular: va ser enregistrat a casa de la família Charaibi en ocasió dels cinc anys de la mort del pare de Dris, Iones, Amina i Si Mohamed.

VEUS DEL MAGRIB

A la part final de la mostra hi ha una zona anomenada "Sala del Te" que neix amb la voluntat de ser un espai de punt de trobada, un indret on varia el concepte de temps, on es poden compartir les experiències viscudes en el recorregut de l'exposició mentre es pren un te. Aquí el visitant té l'opció, per exemple, de visionar, a través d'uns monitors, les entrevistes a cinc personatges que aporten informacions clau i diferenciades sobre Fes (una periodista, un arquitecte, un artesà, un guia no oficial i una vident). També pot gaudir de dues projeccions amb vistes panoràmiques de la ciutat: la vida als terrats, jardins, cels i ocells en migració...

Al mateix temps, la Sala del Te allotja una sèrie d'activitats, programades sota el nom de VEUS DEL MAGRIB, que ofereixen una panoràmica de la creació autòctona marroquina i la que emergeix a Barcelona. La majoria dels artistes són ciutadans del Marroc que actualment viuen i treballen a Barcelona i les activitats volen mostrar la riquesa de les noves formes d'expressió artística que neixen de l'encontre entre les diferents cultures i veus de la nostra ciutat.

Veus del Magrib acull tot tipus d'espectacles: música, dansa, teatre, contacontes...; debats, xerrades, tallers, gastronomia i documentació relacionada amb la cultura contemporània magribina. Els actes tindran lloc els dijous, dissabtes i diumenges durant la celebració de l'exposició i dins el seu horari habitual.

Els dies 10, 11 i 12 de maig, Veus del Magrib ocuparà els espais exteriors del CCCB (Pati de les Dones i Plaça Joan Corominas) per reproduir-hi l'esperit de les ciutats del Marroc. Al voltant d'un mercat de productes propis del Magrib, se celebraran concerts, desfilades de moda, tallers de percussió i Henna, espais de debat, projeccions de cinema i vídeo...