Exposició
El pols dels dies
125 anys de la vanguardia
L'exposició commemora els 125 anys de La Vanguardia, fundada pels germans Godó el 1881. Revisa aquest període de la història a través del diari barceloní, a partir d'una sèrie de notícies que es corresponen als diferents gèneres periodístics. En aquest sentit, pretén ser un homenatge al periodisme i als periodistes, però també als principals protagonistes del segle XX i, en darrera instància, als lectors que, amb la seva fidelitat, han fet possible l'aventura quotidiana d'aquest diari.
L'exposició presentarà un total aproximat de 200 peces originals, entre obra plàstica i objectes diversos i unes 250 reproduccions d'articles, portades i fotografies.
L'exposició inclou un audiovisual sobre el que ha estat la crònica gràfica d'aquests anys, una vuitentena de les millors portades de "La Vanguardia" i un petit homenatge al periodisme, amb un audiovisual sobre la vida d'un diari, completen la mirada a aquests anys de la història més recent.
Comissariat: Màrius Carol
La mostra s'inicia amb dues escenografies que ens situen a la redacció i als tallers d'abans de la guerra, com a rebedor del visitant. A continuació, comença pròpiament la mostra, amb l'espai dedicat a l'editorial, que, en aquest cas, és un escrit del 1887 a favor de l'enllumenat públic, quan hi havia una forta polèmica entre el gas i l'electricitat per il·luminar els carrers de Barcelona.
Seguidament, el visitant penetra a l'àmbit de la il·lustració a partir d'una crònica viatgera de Santiago Rusiñol i Ramon Casas (1889), dos dels dibuixants de la història de "La Vanguardia", on trobem altres creadors notables com Nonell i Pellicer, fins arribar als més recents Peret, Krahn o Labanda.
El relat de la bomba del Liceu (1893) és l'excusa per referir-nos a la crònica de successos, on es pot trobar una orsini que no va explotar i una selecció de relats esfereïdors del segle XX juntament amb elements procedents del desaparegut Museu del Crim de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
La primera ressenya d'un partit del Barça (1899) i la primera crítica de Picasso (1900) ens remeten a la informació esportiva i a la crítica artística, mentre podem observar objectes mítics del món de l'esport i els apunts de les primeres obres del mestre malagueny.
La secció d'esqueles és un referent de "La Vanguardia": en aquest àmbit, i utilitzant com a excusa l'esquela de portada, a mitja pàgina, de Mossèn Cinto Verdaguer (1902), s'ha fet un recull de les més cèlebres i curioses esqueles i s'exposa l'anomenada "carrossa dels pobres" amb la qual es traslladaven els taüts dels ciutadans que no es podien pagar l'enterrament.
Els dos espais següents estan dedicats a les guerres: l'un, a la crònica de l'enviat especial, que permet descobrir el talent de Gaziel com a reporter d'escenaris bèl·lics (1914); l'altre, a l'article d'opinió, en aquest cas d'Antonio Machado, sobre el paper de l'intel·lectual (1937). Les escenografies i els vídeos de la guerra civil resulten un valor afegit d'aquests àmbits de la mostra.
Els anys cinquanta estan marcats perlacensura i no podíem deixar de dedicar un àmbit a les dificultats de la llibertat d'expressió. La vaga dels tramvies va ser gairebé una anècdota periodística el 1951, i el cas Galinsoga -el director imposat (i cessat) pel general Franco-, un malson. Els fets del Palau també es troben aquí relatats, encara que la premsa els va ignorar.
El paper central de la publicitat, dedicant al primer anunci del Biscúter un lloc preferent;la crítica musical, a partir de la vinguda dels Beatles el 1965 a Barcelona, que permet reproduir la portada del Sargent Peppers; la crítica literària, que dóna la possibilitat de reconèixer les primeres edicions més destacades del segle;l'entrevista com a gènere conreat des de Del Arco fins als tres periodistes de "La contra", ens situen davant d'un quiosc amb les portades del dia en què morí Franco, que resulta una mena de frontera amb el temps de llibertat.
Les infografies de portada del 1977, que ens ensenyaven com votar a les urnes, la crònica científica, en aquest cas del naixement d'Internet el 1990, i la importància del fotoperiodisme a partir del reportatge de Khadi (1995), la nena a qui se li va fer una ablació, integren la recta final de l'exposició. Peces notables com la reproducció de l'homínid Pau, el nostre antecessor més llunyà, una selecció de les millors fotografies dels darrers 125 anys o els rostres dels polítics que han fet possible la democràcia estan presents en aquesta part final de la mostra.
L'exposició "El pols dels dies" inclou un audiovisual sobre el que ha estat la crònica gràfica d'aquests anys, un centenar de les millors portades de "La Vanguardia" completen la mirada a aquests anys de la història més recent, que són el disc dur de la nostra memòria col·lectiva.
