Exposició
El d_efecte barroc
Polítiques de la imatge hispana
La hispanitat ha simbolitzat el marc comú i homogeni entre Espanya i Llatinoamèrica. Però, qui ha construït aquest mite i quines estratègies s’han generat per a fer-lo perdurar al llarg dels segles creuant multiplicitat de règims, ideologies i governs?
Aquesta exposició, comissariada pels historiadors d’art Jorge Luís Marzo i Tere Badia, vol desgranar la relació entre el mite hispà i la seva principal estratègia de supervivència: el barroc. D’entre les imatges utilitzades en els països hispans per a construir i legitimar la seva identitat i la seva memòria, la barroca ha estat la més duradora, estesa i influent, sovint a costa d’ignorar altres línies argumentals igual de rellevants.
“El d_efecte barroc” es planteja com una dissecció d’aquest relat i de les polítiques culturals que el continuen escrivint a hores d’ara. Per tant, no s’ha d’entendre com una mostra d’art barroc, si no de les estratègies político-culturals que han ajudat a crear al llarg dels temps un relat oficial homogeneïtzador, el mite hispà, i de la responsabilitat que hi ha tingut el món de la creació.
L’exposició parteix de l’exigència d’abordar aquestes qüestions des de la creació contemporània, una de les principals hereves d’aquest relat mitificador. A través de cinema, vídeo, documental, animació i instal·lació, l’exposició ofereix al visitant algunes alternatives en el debat sobre les relacions entre art i poder en societats sumides en conflictes de memòria històrica.
La mostra neix després d’una investigació de 6 anys a Espanya, Mèxic, Perú i Xile, països de gran diversitat i complexitat cultural i sociopolítica que han servit per diluir amb el seu exemple el mite de la homogeneïtzació hispana.
Comissariat: Jorge Luis Marzo, Tere Badia
1. El pintor del Rei
L’any 1990, el Museo del Prado va presentar una gran exposició del pintor Diego Velázquez en el marc de les preparacions per als grans esdeveniments que tindrien lloc el 1992. El museu s’avançava així a allò que anava a ser un dels pilars de la promoció d’Espanya a l’estranger: la cultura, com a principi rector de la societat i de la seva historia.
2. Still Life with Rotting Fruit (Natura morta amb fruites podrint-se)
Instal·ació de l’artista canadenc David Hoffos que reflexiona sobre els mecanismes que creen la il·lusió i la falsedat de la imatge moderna.
3. La Marca
Secció que vol desvelar els mecanismes de construcció de la imatge d’una marca, en aquest cas l’estereotip «llatinoamericà» i/o «hispà».
4. La Cimera
Espai central que vol mostrar la gran diversitat d’opinions registrades a Espanya i l’Amèrica Llatina al voltant de temes com l’educació, la diplomàcia espanyola, el mercat turístic i els mites de la religió, la llengua o la festa. Aquest repàs calidoscòpic per les pedres angulars de la representació del “que és hispà” i de la seva col·lisió amb la realitat inclou vint-i-cinc peces audiovisuals entre les quals hi ha la pel·lícula del director alemany Thomas Pfanne “Extraños Seres. El Poder de Pachamama”
5. El primer ángel
Obra d’animació digital de l’artista mexicà José Quintero que tracta el tema de la conquesta i el mite de la integració.
6. La veta de la hispanitat
La mina La Valenciana, a la ciutat mexicana de Guanajuato, va ser una de les principals fonts mundials d'or i plata des del segle XVI fins al XVIII. Ramiro, un antic miner, narra la seva visió de la memòria del lloc.
7. Polítiques de la imatge
Secció que il·lustra, mitjançant treballs de ficció i documentals, les relacions ventríloqües entre cultura i poder. Inclou el curtmetratge de ficció “El premio”, de David Blanco, i una secció d’entrevistes amb un ampli ventall d’actors culturals llatinoamericans.
8. Misiones Pedagógicas. Museo Circulante/ Museo del Pueblo
Aquest apartat inclou una sèrie d’obres que formaven part del Museo del Pueblo, iniciativa organitzada entre els anys 1931 i 1936 dins del programa de las Misiones Pedagógicas. Aquest museu es proposava apropar al poble les obres de grans pintors a través de l’exposició itinerant d’una col•lecció de còpies fetes expressament amb aquest objectiu.
9. Iconoclàsties: Archivo F.X
Instal·lació fragmentada de l’artista sevillà Pedro G. Romero que aborda les relacions entre processos d’iconoclàstia i la seva connexió amb diverses formes d’expressió popular i ciutadana. Inclou un fragment del documental “Rocío” de Fernando Ruiz Vergara, realitzat el 1980, en el qual s’observa la despullada deconstrucció d’una imatge religiosa.
10. El niño Pepita
Producció visual dirigida per la realitzadora peruana Claudia Llosa que analitza la funció de la imatge “màgica” en un context de saturació mediàtica. El Niño Pepita al Youtube: http://www.youtube.com/user/elninopepita
11. Final
México vs. Brasil: obra videogràfica de l’artista mexicà Miguel Calderón en què es presenta un partit de futbol entre les seleccions del Brasil i Mèxic amb el resultat de Mèxic 17–Brasil 0. L’obra mostra el recurs al «destí manifest» davant de situacions de fracàs.
L’exposició acaba amb les imatges de la final de l’Eurocopa 2008 entre les seleccions nacionals d’Alemanya i Espanya, i les reaccions de la premsa de tot el país, una tempesta literària de patriotisme i progrés un cop superada, per fi, la “maledicció” dels quarts de final.
Continguts relacionats
Entrevista a Jorge Luis Marzo
Co-comissari d'«El d_efecte barroc»
En aquesta entrevista, l’historiador de l’art Jorge Luis Marzo ens parla de la tesi de l’exposició del CCCB “El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”.
