Ves al contingut principal

Kosmopolis 2002

Exposició

Cosmòpolis. Borges i Buenos Aires

Pocs escriptors han intimat tant amb la seva ciutat com ho feu Borges. Buenos Aires va ser per a ell bressol, musa inspiradora i obsessió còsmica.

D'infant va encisar-se del laberint de contrasts i personatges que intuïa observant de darrere la tanca metàl·lica del seu jardí. En aquella època, motivat per la inquietud intel·lectual de la seva família, beu de la inesgotable font de la biblioteca paterna, en anglès i en castellà. Amb només sis anys, l'absorció d'aquella infinitud de llibres li revelen el seu destí com a escriptor. Més tard, quan els Borges tornen d'Europa al cap d'uns anys, Jorge Luis tracta d'identificar els records de la seva estimada ciutat i en aquest intent de reconèixer-la, la descobreix de nou en barris suburbials i la reinventa en el seu imaginari.

Les seves lectures, les noves coneixences es reflecteixen en una evolució estilística i alhora estètica del seu discurs i també de la seva Buenos Aires, que va perdent la descripció costumista dels primers texts per anar adquirint un to universalista i fantàstic. Aquesta evolució és la que ens condueix tot al llarg de l'exposició Cosmòpolis. Borges i Buenos Aires. A través de les seves lectures, dels seus propis llibres, manuscrits, fotografies i de diverses entrevistes coneixerem la figura de Borges i el seu fervor pel minotaure, Buenos Aires.

Comissariat: Juan Insua

Aquesta activitat forma part de Kosmopolis 2002, Kosmopolis

FUNDACIÓ MÍTICA

A mí se me hace cuento que comenzó Buenos Aires:
La juzgo tan eterna como el agua y el aire.
Jorge Luis Borges, "Fundación mítica de Buenos Aires", Cuaderno San Martín


Hi va haver dues fundacions històriques de Buenos Aires. La primera, el 1536, associada a l'adelantado Don Pedro de Mendoza, va culminar en un fracàs terrible. La segona, el 1580, correspon a Juan de Garay, arribat d'Asunción al capdavant de colons hispanoguaranís. Aquest doble fat va donar a l'esdevenir de la ciutat una essència ambigua, apta per a les interpretacions més enquistades i també per afavorir la llegenda d'un encís misteriós.


"Fundación mítica de Buenos Aires", un dels poemes més famosos del primer Borges, comença amb una pregunta incòmoda per a la història de la Conquesta. I continua amb una conjectura mordaç sobre l'èpica tradicionalment assignada a empresa tan polèmica. El poema inclou un buidatge i una obertura. El paisatge original conté uns pocs fantasmes premeditats i és l'absència de límits allò que impedeix sentenciar l'origen i el destí de la ciutat. L'atemporalitat que Borges li atorga converteix en boira les fundacions històriques, però inaugura un espai poètic obert a l'enigma i a l'esperança.


FERVOR DE BUENOS AIRES

Yo presentí la entraña de la voz las orillas.
Jorge Luis Borges, "Versos de catorce", Luna de enfrente


Entre el 1923 i el 1930, Borges publica els seus set primers llibres, quatre d'assaig i tres de poesia, funda tres revistes i col·labora en una dotzena d'altres publicacions. És un període d'intensa activitat durant el qual l'escriptor intervé apassionadament en la mutació cultural que té lloc a Buenos Aires. Enmig d'una efervescència avantguardista el jove escriptor aventura tres gestos simultanis: s'interroga sobre una ciutat que ja no existeix, crea una mitologia del suburbi i comença a ordir el seu accés a l'universal.


Borges promou i comparteix amb la seva generació el somni d'un cosmopolitisme sense complexos que no impedeix la fervorosa consciència de l'escenari. S'esdevé a Buenos Aires. És Buenos Aires que s'obre als quatre cantons del món, que es pobla de novetats i fantasmes, que es disputa l'ànima dels seus barris, que es nodreix de les seves invencions, que exerceix un tall generacional que li permeti d'assolir la modernitat més intensa.


EL SUD METAFÍSIC

La Realidad trabaja en abierto misterio.
Macedonio Fernández, "Al hijo de un amigo"


El sud metafísic de Borges, l'ànima secreta de Buenos Aires, no es pot intuir sense exposar el vincle que l'escriptor argentí estableix amb els tres únics homes als quals atorga la categoria de genis: Rafael Cansinos Assens, Macedonio Fernández y Xul Solar. A la seva manera, cadascun aplega les condicions que per a Borges constitueixen l'essència del geni: la capacitat de preservar la innocència i la sorpresa; la incapacitat de controlar un do que transcendeix la mera intel·ligència.

L'admiració i l'amistat converteixen aqueix triangle cosmopolita -perquè els seus vèrtexs són el sud europeu o els carrers de Buenos Aires- en un laboratori on té cabuda "el género de lo nunca habido", la invenció de noves llengües, el conreu de visions i mitologies, l'exploració de ravals dissolvents, l'humor que tot ho desmitifica i l'amor que ho eternitza tot.


LA CIUTAT TRANSFIGURADA

La realidad cedió en más de un punto. Lo cierto es que anhelaba ceder.
Jorge Luis Borges, "Tlön, Uqbar, Orbis Tertius", Ficciones


Adversari declarat del realisme en literatura, Borges avança vers la maduresa narrativa mitjançant artificis i ficcions on abunden al·lusions directes o velades a carrers, llocs i personatges de Buenos Aires. Però l'operació ja no implica la voluntat conscient d'expressar el sabor o l'essència de la ciutat. És justament aquesta abdicació el que li permet universalitzar el seu espai literari i, alhora, aconseguir el que abans havia cercat debades.


Borges va aconseguir que una Buenos Aires misteriosa irrompés en l'exasperat realisme de la literatura castellana, però la intensitat del regal transcendeix la mitificació d'una ciutat o els avatars d'una disputa enganyosa. Les ficcions de Borges són una crítica de la nostra vanitat cognitiva, revelen la fragilitat de les respostes absolutes i dels dogmes immarcescibles, l'estupidesa de l'erudició posada al servei d'una crueltat refinada, l'asfíxia espiritual i estètica que provoca una mutilada noció de realitat.


LA BIBLIOTECA INFINITA

Nadie pensó que libro y laberinto eran un solo objeto.
Jorge Luis Borges, "El jardín de senderos que se bifurcan", Ficciones


La Biblioteca és un lloc privilegiat de la topografia borgeana. Les raons biogràfiques són conegudes: el descobriment de la biblioteca paterna constitueix un esdeveniment cabdal; el seu primer treball regular és el d'assistent a la Biblioteca Municipal Miguel Cané, i bona part de la seva vida adulta transcorre com a director de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires.


La Biblioteca actua en l'obra de Borges com una matriu polisèmica. Pot figurar el Paradís o ser l'escenari d'un relat d'inspiració kafkiana. És una metàfora de la mateixa literatura, una manera silenciosa d'exercir l'art de la crítica, un pretext per continuar imaginant les conseqüències d'un antic incendi a Alexandria. I, al capdavall, la forma que pot adoptar el desmesurat projecte de xifrar (o desxifrar) l'univers.


L'HERESIARCA CANONITZAT

Haber visto crecer a Buenos Aires, crecer y declinar.
Jorge Luis Borges, "La fama", La cifra


La irrupció de la fama en la vida d'un escriptor pot ser temible, llevat que els anys i una obra considerable hagin temperat els miratges de la celebritat. Començar a ser reconegut internacionalment a una edat avançada va tenir per a Borges uns certs avantatges. Les seves intervencions en ràdio i televisió, les seves múltiples conferències, les infatigables entrevistes a què va ser sotmès conformen un corpus oral en el qual resplendeix una qualitat que Borges va atribuir a Oscar Wilde: l'encant.


Encant per comunicar una indeclinable passió per la literatura. Encant per desautoritzar opinions unànimes sobre autors consagrats, fins i tot ell mateix, tot obrint la porta secreta de la llibertat: els atributs i drets de cada lector davant de qualsevol text. Encant per erosionar el mite de l'autor tot tornant als clàssics un poder transformador que la tradició sol domesticar.


COSMÒPOLIS

Nadie camina allí como sobre una tierra extranjera.
Jorge Luis Borges, "Historia de la eternidad", Historia de la eternidad


En un discurs pronunciat a la UNESCO el 1979, Borges afirmava: "Crec que és bona aqueixa ambició de ser cosmopolita, aqueixa idea de ser ciutadans no pas d'una petita parcel·la del món, que canvia segons les convencions de la política, segons les guerres, segons allò que s'esdevingui, sinó de sentir tot el món com la nostra pàtria".


La paraula cosmopolita és un neologisme creat pels estoics fa cosa de dos mil cinc-cents anys per denominar literalment els "ciutadans del cosmos", però la modernitat tardana ha acabat diluint-ne la potència original en associar-la tot sovint a mirades turístiques o a un internacionalisme complaent. Recuperar el sentit fort del terme, interpretar l'obra de Borges a l'empara d'aquesta idea "asombrosa, ambiciosa, y generosa" il·lumina la persistència d'un esperit invocat a través dels segles. I que, feliçment, no és pas patrimoni exclusiu de cap raça, llengua, religió o país.



BIOGRAFIA DE JORGE LUIS BORGES

1899: El 24 d'agost neix Jorge Luis Borges Acevedo, fill de Jorge Guillermo Borges, advocat i professor de psicologia, i de Leonor Rita Acevedo. És bilingüe des de la seva infantesa i aprèn a llegir en anglès abans que en espanyol per influència de la seva àvia paterna, Fanny Haslam, la qual havia ensenyat anglès al seu fill i després al seu nét Georgie, com li diuen a casa.

1901: El 4 de març neix Norah, la germana amb la qual Georgie aprèn i llegeix anglès, dibuixa tigres i imagina jocs que ja deixen entreveure l'ulterior univers borgià.

1905: Confessa al seu pare la seva vocació literària. Als anys següents redacta els seus primers textos: en anglès, un resum de mitologia grega i, en espanyol, el conte La visera fatal, inspirat en un passatge del Quixot, una tragèdia per ser representada amb la seva germana, Bernardo del Carpio, i una traducció d'El príncipe feliz, la publicació de la qual al principi els coneguts atribueixen al pare.

1909: Ingressa a quart grau en una escola de primària de l'Estat, ja que fins llavors ha estat educat per la seva àvia Fanny i la institutriu anglesa miss Tink. Georgie continua llegint incansablement la biblioteca del seu pare.

1914: El 3 de febrer de 1914 els Borges se'n van, amb l'àvia materna (Leonor Suárez de Acevedo), cap a Europa. Després d'arribar a Lisboa i passar breument per París, s'instal·len a Ginebra. Georgie hi estudia llatí, francès i alemany. Entre les seves lectures, cal destacar Voltaire, Hugo, Zola, Flaubert, Maupassant, Rimbaud, Baudelaire, Carlyle, Chesterton i Lugones.

1915: El mes d'abril escriu el pròleg per a un llibre de poemes i dibuixos de la seva germana Norah titulat Notas lejanas.

1918: D'aquest any són els poemes més antics de Borges coneguts fins ara: "Aterrizaje" i "A una cajita roja".

1919: A primers d'any, la família Borges passa breument per Ginebra, des d'on se'n va cap a Barcelona. A finals de maig, els Borges abandonen Barcelona i arriben a Palma de Mallorca, on s'estan fins al setembre. A l'octubre del mateix any recorren el sud d'Espanya (Múrcia, Granada) i s'instal·len finalment a Sevilla a la primeria de novembre. Entra en contacte amb els joves poetes ultraistes aplegats al voltant de la revista Grecia.

1920: Els Borges arriben a Madrid cap al febrer del 1920 i s'hi estan fins al 3 de maig. Allà continua els contactes amb els poetes i escriptors d'avantguarda reunits al voltant de les figures de Rafael Cansinos Asséns i Ramón Gómez de la Serna.

1921: El 4 de març se'n van cap a Buenos Aires en el vapor correu Reina Victoria Eugenia. Borges es queda a l'Argentina i hi redescobreix la seva ciutat natal, en especial els suburbis del sud, i comença a escriure poemes sobre aquest descobriment. Amb un grup de joves i sota la tutela de Macedonio Fernández, company d'estudis del pare i escriptor encara inèdit, funda diverses revistes. Al novembre apareix el primer número de Prisma, revista mural il·lustrada amb xilografies de Norah.

1922: Borges s'enamora de Concepción Guerrero, amb la qual manté un nuviatge fins al final del 1924. Com que els pares de la noia s'oposen a aquesta relació, es troben a casa de Norah Lange. A l'agost publica, juntament amb altres amics, el primer número de la revista Proa.

1923: Al juliol apareix el seu primer llibre de poesia, Fervor de Buenos Aires. El 21 de juliol, els Borges se'n van de nou cap a Europa. A Madrid es retroba amb Cansinos Asséns i Gómez de la Serna, als quals dedica sengles articles en el seu primer llibre d'assaigs, Inquisiciones (1925).

1924: El 30 de juny, els Borges se'n van cap a Buenos Aires. Jorge Luis Borges se submergeix en activitats editorials: s'associa al grup que funda l'editorial Proa, i comença a treballar, a instància de Brandán Caraffa, en la preparació d'una nova revista Proa (segona època); al cap de poc temps s'uneix al grup dels joves avantguardistes de la revista Martín Fierro. Coneix Ricardo Güiraldes i, poc després, Victoria Ocampo, futura fundadora de Sur.

1925: Publica el seu segon llibre de poesia, Luna de enfrente, i el primer d'assaigs, Inquisiciones, que desperta interès per la seva agudesa i erudició.

1926: Al febrer Borges comença a treballar per al suplement literari de l'influent diari La Razón (Buenos Aires). Fa un segon recull d'assaigs, El tamaño de mi esperanza.

1928: Borges col·labora assíduament a La Prensa, Martín Fierro i Inicial. Comença a col·laborar a Síntesis i a Humanidades. És sotmès a la primera de les vuit operacions oftalmològiques que patirà al llarg de la seva vida.

1929: Publica Cuaderno San Martín.

1930: Evaristo Cariego, biografia del poeta local que Borges fa servir com a pretext per evocar el barri i la ciutat de la seva infantesa. Coneix Adolfo Bioy Casares.

1931: Al gener apareix Sur, fundada per Victoria Ocampo, que es convertirà en la revista literària més influent de l'Amèrica Llatina. Borges n'és un dels consellers i freqüent col·laborador. Al principi, publica sobretot ressenyes de llibres i cròniques de pel·lícules.

1932: Discusión, assaigs.

1933: Comença la seva col·laboració en el suplement del diari popular Crítica. Hi publica ressenyes de llibres, traduccions i una sèrie de relats, suposadament biogràfics, que constitueixen els seus primers exercicis narratius.

1935: Historia universal de la infamia, narracions que en la seva majoria van aparèixer anteriorment a Crítica.

1936: Historia de la eternidad, assaigs. Comença a col·laborar regularment en el setmanari femení El Hogar amb articles sobre literatura i una secció bimestral, "Guía de lecturas: libros y autores extranjeros".

1937: Antología clásica de la literatura argentina, en col·laboració amb el crític dominicà Pedro Henríquez Ureña. Tradueix per a Sur l'Orlando de Virginia Woolf. Aconsegueix un lloc de primer ajudant a la Biblioteca Municipal Miguel Cané.

1938: El 24 de febrer mor el seu pare a conseqüència d'una hemiplegia. La nit de Nadal pateix un accident que li produeix una septicèmia i que el té un mes entre la vida i la mort. A partir d'aquesta data comença a escriure narracions fantàstiques. Cada vegada depèn més de l'ajuda de la seva mare, ja que va perdent la vista gradualment, com el seu pare. Ella es convertirà gradualment en una companyia imprescindible per al seu fill.

1941: El jardín de los senderos que se bifurcan, narracions fantàstiques.

1942: Seis problemas para don Isidro Parodi, contes policials, sota el pseudònim d'Honorio Bustos Domecq, escrits en col·laboració amb Bioy Casares.

1943: Poemas (1922-1943), que recull la seva obra poètica fins llavors, amb retocs i moltes supressions. En col·laboració amb Bioy, Los mejores cuentos policiales.

1944: Ficciones, que inclou els contes d'El Jardín de senderos que se bifurcan y otros cuentos fantásticos.

1945: La SADE crea el Gran Premi d'Honor, que concedeixen a Borges per Ficciones.

1946: Perón arriba al poder. Per haver signat algunes declaracions antiperonistes, Borges és destituït del seu lloc a la Biblioteca Municipal i promogut a inspector d'aus i conills als mercats municipals. Dimiteix abans d'ocupar el càrrec. Es funda la revista Anales de Buenos Aires, de la qual és nomenat director.

1949: El Aleph, contes fantàstics.

1950: Borges és elegit president de la SADE, un lloc que ocuparà fins a la seva renúncia, el 1953. Ocupa la càtedra de literatura anglesa a l'Associació Argentina de Cultura Anglesa i al Col·legi Lliure d'Estudis Superiors.

1951: Es publica a París la primera traducció en volum d'una de les seves obres, Fictions.

1952:Otras inquisiciones, assaigs.

1953
Comença amb Historia de la eternidad l'edició de les seves obres completes a Emecé.

1954: Dos nous títols de les obres completes: Historia universal de la infamia i Poemas (1923-1953).

1955: Caiguda de Perón. El nou govern nomena Borges director de la Biblioteca Nacional. És nomenat membre de l'Acadèmia Argentina de Lletres.

1956: És nomenat professor de literatura anglesa a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires. Se li concedeix el Premi Nacional de Literatura. A partir d'aquesta data, els oftalmòlegs que l'atenen li prohibeixen llegir i escriure. Depèn del tot de la seva mare i altres generosos amanuenses. A poc a poc, aprèn a compondre els textos de memòria i a dictar-los després.

1960: Borges recull materials dispersos, en prosa i vers, que titula El hacedor, i en fa un dels seus llibres més personals. S'afilia al Partit Conservador.

1961: Del Congrés Internacional d'Editors, rep el Premi Formentor, que comparteix amb Samuel Beckett. És l'inici de la seva popularitat internacional i de nombroses traduccions a moltes llengües. Sota el títol de Antología personal, recull els seus textos preferits.

1962: És nomenat comanador de l'Orde de les Arts i les Lletres pel govern francès de De Gaulle a proposta d'André Malraux.

1963: Viatja amb la seva mare a Europa, que no visitava des del 1924. A Madrid es retroba amb Rafael Cansinos Asséns.

1964: Recull tota la seva poesia en el volum Obra Poética (1923-1964).

1965: Escriu Para las seis cuerdas, lletres de milongas la música de les quals compon Astor Piazzola.

1967: Crónicas de Bustos Domecq, en col·laboració amb Bioy Casares. El 21 de setembre es casa amb Elsa Astete Millán, que havia conegut de jove.

1968: Nueva antología personal, selecció que completa l'anterior del 1961.

1969: Elogio de la sombra, textos en prosa i vers.

1970: A l'octubre es divorcia d'Elsa Astete Millán.

1971: Viatja a Europa acompanyat per Norman Thomas di Giovanni i María Kodama. Publica en edició de bibliòfil el conte llarg "El Congreso", que projectava des del 1945 i que incorporarà, més tard, a El libro de Arena (1975). És la seva narració més extensa; hi torna al tema de la societat secreta que havia explorat anteriorment a "Tlön, Uqbar, Orbis Tertius".

1972: El oro de los tigres, poemes i proses.

1973: La municipalitat de Buenos Aires el declara ciutadà il·lustre. En tornar al poder el partit peronista, sol·licita la jubilació com a director de la Biblioteca Nacional.

1975: El 8 de juliol mor la seva mare als noranta-nou anys. El libro de arena, contes fantàstics. La rosa profunda, poemes. Prólogos, col·lecció incompleta dels seus pròlegs.

1976: Després del derrocament del govern d'Isabel Perón, Borges en un primer moment dóna suport a la junta militar, actitud que li és retreta durament en mitjans internacionals. Visita el general Videla en companyia d'Ernesto Sábato per interessar-se pels escriptors desapareguts. A Xile rep un doctorat honoris causa de la Universitat de Santiago i l'Orde Bernardo O'Higgins del govern xilè, condecoració que el deixarà per sempre fora de les llistes del premi Nobel. La moneda de hierro, poemes. Libro de sueños, antologia de relats propis i aliens.

1977: Historia de la noche, poemes. Dedicat a María Kodama. Adrogué, poemes i assaigs dedicats al poble on passava les vacances de nen i adolescent. El llibre, publicat privadament, conté il·lustracions de Norah Borges. Nuevas crónicas de Bustos Domecq, amb Bioy Casares.

1978: Breve antología anglosajona, amb María Kodama.

1979: Borges oral, col·lecció de conferències. Obres completes en col·laboració, volum semblant a l'anterior (1974), que sols recull llibres fets amb Bioy, Betina Edelberg, Margarita Guerrero, Alicia Jurado, María Kodama i María Esther Vázquez, amb la qual cosa cancel·lava altres col·laboracions.

1980: A Buenos Aires condemna la repressió política argentina a través d'entrevistes i mitjançant un manifest signat juntament amb Ernesto Sábato, "Solicitada sobre los desaparecidos", publicat al diari Clarín.

1981: Signa amb Adolfo Pérez i d'altres una declaració en què es demana al govern militar argentí "la vigència de l'Estat de Dret i el ple imperi de la Constitució".

1983: Celebra el triomf a les urnes del líder radical Raúl Alfonsín i el final de la dictadura militar a l'Argentina.

1984: Atlas, llibre de miscel·lànies i fotografies, en col·laboració amb María Kodama.

1985: Últimes estades a Madrid i Barcelona per presentar-hi el seu nou i últim llibre, Los conjurados . Al mes de novembre, malalt de càncer i decebut pel govern radical argentí, decideix abandonar l'Argentina i instal·lar-se a Ginebra, acompanyat de María Kodama.

1986: Al gener és internat en un hospital de Ginebra. Uns mesos abans de la seva mort es trasllada a un apartament en companyia de María Kodama. El 24 d'abril es casa per poders amb María Kodama al Paraguai. El 14 de juny mor a Ginebra com a conseqüència d'un emfisema pulmonar i de càncer hepàtic. És enterrat al cementiri de Pleinpalais, segons la seva última voluntat. Sota l'epitafi que la seva dona i ell mateix van triar, uns versos en noruec antic, es llegeix: "De Ulrica a Javier Otálora".

Organitza