Exposició
Cervell(s)
El cervell humà és l’objecte més complex que coneixem i el que més incògnites genera tant a nivell científic com filosòfic. «Cervell(s)» explora com l’art, la ciència i la filosofia han estudiat i representat aquest òrgan fascinant al llarg de la història.
L’exposició ens endinsa tant en l’anatomia del cervell com en tot allò que aquest genera: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. La mostra també indaga en altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, i les d’organismes sense cervell.
Per què hi ha cervells? D’on surt la consciència? I la creativitat? Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines intel·ligents? Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues? «Cervell(s)» aprofundeix en aquestes qüestions i moltes d’altres mitjançant l’observació del ric paisatge de la cognició i el seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als sistemes creats per l’ésser humà. A través d’un recorregut que combina material històric, científic i artístic, i que planteja preguntes obertes al visitant, l’exposició qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet.
Comissariada pel físic i biòleg Ricard Solé i per Emily Sargent, comissària de la Wellcome Collection, la mostra presenta al voltant de tres-centes peces, entre les quals hi ha disset instal·lacions immersives d’art contemporani, obres audiovisuals, peces de col·leccions històriques i resultats de projectes de recerca científica sobre el cervell.
L’exposició combina les mirades d’artistes actuals com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Ivana Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli, Greg Dunn, Laramascoto, Louise K Wilson, William Utermohlen, Shona Illingworth, Imogen Stidworthy, Joaquim Jordà, Aya Ben Ron, Roc Parés, Joan Foncuberta, Stefan Kaegi i Xavi Bou, entre d’altres, amb el còmic i el cinema, i també amb material històric com ara dibuixos originals de Santiago Ramon y Cajal, edicions d’època de Vesalius i René Descartes, invents i maquinaris de científics visionaris com Leonardo Torres Quevedo i Lady Ada Lovelace, així com projectes científics d’instituts de recerca de referència.
Una extensa xarxa d’investigadors, creadors i pensadors participen en el projecte «Cervell(s)», tant en la part expositiva com en l’elaboració d’un programa d’activitats que inclou un cicle de cinema, debats públics i tallers de mediació.
A més, el canal Cervell(s) de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules relacionades amb l’exposició (disponibles des del 26 de juliol fins a l'11 de desembre).
L’exposició del CCCB parteix de dues mostres independents «Brains: The Mind as Matter» (2012) i «States of Mind: Tracing the Edges of Consciousness» (2016), programades a la Wellcome Collection (Londres), entitat coproductora de «Cervell(s)» juntament amb el CCCB i la Fundación Telefónica (Madrid).
Comissariat: Emily Sargent, Ricard Solé
Cervells alternatius
Apartats de l'exposició
1. Matèria
El recorregut comença analitzant com l’estudi dels cranis fòssils i l’art rupestre desvelen l’aparició de la ment simbòlica. Fent un repàs del plantejament clàssic basat en les descripcions anatòmiques, s’aborden també velles qüestions associades a la rellevància de la mida del cervell, i a com una visió distorsionada i ideològica d’aquest aspecte va provocar l’aparició de la frenologia i l’eugenèsia. En paral·lel al desenvolupament de l’anatomia i la fisiologia, el cervell s’ha equiparat amb la tecnologia punta de cada època. L’apartat es clou amb la presentació de diferents analogies tecnològiques: el cervell com a teler, calculadora mecànica, xarxa elèctrica o telefònica o com a ordinador.
A l’inici d’aquest primer apartat, que evoca un gabinet de curiositats, es presenta part de l’extensa col·lecció de la Wellcome Collection que reuneix llibres d'història de la salut i la medicina modernes, objectes d'anatomia antics, així com gravats, dibuixos i fotografies. A les vitrines es barregen materials històrics des del segle XVI fins a mitjan segle XX com per exemple edicions d’època d’estudiosos com Vesalius, René Descartes o Thomas Willis; dibuixos histològics de Camillo Golgi i Santiago Ramón y Cajal, o instruments de cirurgia i models anatòmics. Aquest bloc també presenta documentació original de la màquina analítica de Charles Babbage i Lady Ada Lovelace, i maquinari d’època de l’enginyer Leonardo Torres Quevedo, entre d’altres.
2. Ment
Els cervells creen ments: imbueixen el pensament, les emocions, els somnis i la consciència. Aquest apartat analitza el cervell i la consciència com a processos on la memòria és un element fonamental, probablement l’atribut més important del nostre cervell. En gran mesura som la nostra memòria i quan aquesta falla, els nostres mons es poden ensorrar. Tan aviat com els primers estudiosos van començar a comprendre que el cervell podia estar relacionat amb la malaltia, van aflorar els intents de canviar els estats cerebrals: les tècniques inicials han donat pas a noves tecnologies com ara la realitat virtual o l’estimulació cerebral profunda, tractaments que ofereixen maneres inesperades de trobar respostes a les malalties cerebrals.
En aquest segon apartat l’accent recau en l’estat actual de la neurociència i en les exploracions filosòfiques i ètiques que en fan alguns artistes. Instal·lacions com la de Laramascoto basada en el treball de l’antropòleg Roger Bartra i la seva teoria de l’Exocervell; la nova instal·lació immersiva d’Alex Guevara que parteix de l’enregistrament de la seva pròpia activitat neuronal mentre dorm; fragments del documental sobre l’agnòsia del cineasta Joaquim Jordà o els autoretrats de l’artista William Utermohlen afectat per l’Alzheimer. Aquestes i altres obres d’art contemporani dialoguen amb experiments científics punters de grups de recerca de Barcelona.
3. Altres ments
La biosfera cognitiva no es limita als nostres cervells. Comencem a adonar-nos que respondre les grans preguntes podria implicar haver de buscar agents cognitius que desafiïn la nostra intuïció: cèl·lules simples que resolen problemes matemàtics complexos, intel·ligències col·lectives desenvolupades per espècies que treballen conjuntament com una sola ment, intel·ligències artificials que imiten els circuits cerebrals o robots biològics sense cervell que mostren comportaments bàsics.
Per endinsar-nos en la intel·ligència artificial, aquest apartat presenta material documental dels primers congressos d’IA que dialoguen amb instal·lacions d’art contemporani sobre IA i creativitat, com les de Joan Fontcuberta, Patrick Tresset o Roc Parés. Després de travessar una instal·lació de teranyines de Tomás Saraceno que ens fa reflexionar sobre el concepte de “ment estesa”, trobarem algunes de les investigacions més recents sobre les ments alternatives de la biosfera cognitiva: la intel·ligència del Physarum, un fong que és capaç de sortir d’un laberint per a trobar aliment; els xenobots de cervell o formes de vida sintètica; la intel·ligència d’un pop convertit en actor principal d’una obra de teatre de Stefan Kaegi (Rimini Protokoll) o la intel·ligència col·lectiva dels estols d’ocells de Xavi Bou.
Artistes:
- Xavi Bou, Emergence: https://xavibou.com/films/
- Stefan Kaegi, Temple du Présent: https://www.rimini-protokoll.de/website/en/project/temple-du-present
- Tomás Saraceno, How to entangle the universe in a spider/web?: https://studiotomassaraceno.org/how-to-entangle-the-universe-in-a-spiderweb/
- Greg Dunn, Self reflected: https://www.gregadunn.com/
- Ivana Franke. Half a minute thought: https://www.ivanafranke.net/work/half-a-minute-thought
- Partick Tresset, RNR Project: https://patricktresset.com/new/
Prestadors de col·leccions històriques:
Accademia Delle Scienze di Torino; Biblioteca de Catalunya; Chris Boïcos Fine Arts; CRAI - Biblioteca de Biologia de La Universitat de Barcelona; Fundación Telefónica; Galerie Mazzoli; Kunst- Und Ausstellungshalle Der Bundesrepublik Deutschland Gmbh; Legado Cajal. Instituto Cajal (CSIC), Madrid; Legado Luis Simarro - UCM; Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya - MNACTEC; Museu D'història de la Medicina de Catalunya - MHMC; Museo de Anatomía Javier Puerta - UCM; Museo di Anatomia Umana "Luigi Rolando", Universitá di Torino; Museo di Antropologia di Padova; Museo di Antropologia Criminale C.Lombroso; Museo Torres Quevedo; Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau); Museu FIB; Museu Frederic Marès (MFM); Real Academia de Ciencias; SEN - Sociedad Española de Neurología / Museo Archivo; Wellcome Collection, d’entre altres.
Col·laboradors:
Emiliano Bruner (CENIEH), Jordi Camí (UPF), Jordi Delgado (UPC), Juan A. de Carlos (CSIC - Instituto Cajal), Audrey Dussutour (CNRS), David Ezpeleta (SEN - Sociedad Española de Neurología / Museo Archivo), Francis Garcia Collado (Universitat de Girona), Luis Carles Lalueza (Institut de Biologia Evolutiva – IBE / Museu Blau), Michael Levin (Tufts University, USA), Seoane (Centro Nacional de Biotecnologia), Guy Theraulaz (CNRS), Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).
Continguts relacionats
Festa de cloenda «ALIA.La consciència en vinyetes»
Descobrim el còmic sobre la consciència
Festa de cloenda del projecte educatiu «ALIA.La consciència en vinyetes», que relaciona la divulgació científica amb la creació artística, amb una conversa entre el neurocientífic Ignacio Morgado i l'il·lustrador Oriol Malet, i la ...
Quan el cervell dorm
Marta Consuegra
Els avenços de la neurociència han millorat la nostra comprensió del son i de la seva importància per al funcionament físic i mental.
Imatges de l'exposició
