Debat de Barcelona
Ciutat i immigració
Debat de Barcelona 1996
Aquestes jornades es marquen l'objectiu de fer pensar sobre la manera en què l'urbs administra, seguint diferents models, els al·luvions humans que ella mateixa ha concitat, i com reïx o fracassa en aquest propòsit. Per fer-ho, apleguem un ventall de visions, provinents unes de les teories de la forma urbana, les altres de les ciències socials de la ciutat, a propòsit del deute que les urbs mantenen amb els seus immigrants d'ahir i d'avui.
Els moviments migratoris que avui coneix el planeta tenen com a punt de destinació gairebé exclusiu les ciutats. Aquests fluxos humans que han triat com a desembocadura les urbs són la premissa de la qual aquestes han depès per créixer i prosperar, i al mateix temps la base d'aquell cosmopolitisme en què la societat urbana troba la seva marca de singularitat.
Però qui mereix a la ciutat ser designat immigrant? I per quant de temps? Definida per la condició heteròctita i inestable dels material humans que la conformen, conscient com és, a la seva manera, de la naturalesa permanentment alterada de les estructures que la fan viable, la ciutat sols hauria de percebre com a estrangers els nouvinguts, aquells que tot just acaben d'arribar després de canviar de territori. L'immigrant és, per aquesta causa, una figura efímera, destinada a ser reconeguda, examinada i, tard o d'hora, digerida per un ordre urbà del qual constitueix l'aliment fonamental i una garantia de renovació i continuïtat.
Aquesta activitat forma part de: Debat de Barcelona
